Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 1, de Girona a Iruña (28 d’octubre de 2016) (I)

Divendres. Dia de “bojos”. Però la perspectiva del cap de setmana llarg alleuja tots els mals. Així doncs, sortint de la feina, s’esdevé el moment de pujar al cotxe i marxar ja cap a terres basques. Agafem el cotxe i pugem per la C-25 i A-2 fins a arribar a la Franja, a Fraga. És tard i tenim pressa, de manera que descartem del tot fer el desert dels Monegros. El paviment de l’A-2 és bastant defectuós i això encara ens fa decidir més a agafar l’autopista. Però per fer una mica més de 100km, els que hi ha entre Fraga i Saragossa, ens foten més d’11 euros.... Voregem Saragossa i enlloc d’agafar de nou l’autopista, tot i que és tard, agafem la nacional  en direcció a Iruña. Ens trobem un bon grapat de camions i anem amb el temps just, però finalment, després de fer algunes parades tècniques per sopar, acabem arribant a lloc, a Iruña. Avui tenim reservada habitació a un hostal al centre de la ciutat, l’Aloha Hostel (http://www.alohahostel.es/?lang=ca; www.booking.com/Aloha-Hostel) . Aparquem allí, en zona blava, i ja anem directament cap a l’edifici, a on la noia de recepció ens espera. Tenim una habitació gran i acollidora, tot i que no té lavabo interior. Després de deixar les coses, decidim anar a fer una volta per Iruña (http://www.turismodepamplona.es/ ), que tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pamplona ): “Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra. Amb 196.955 habitants l'any 2013, Pamplona, que ocupa un lloc gairebé cèntric al mapa navarrès, està situada sobre un altiplà, a 449 metres d'altitud sobre el nivell del mar i, en gran part, vorejada per les aigües del riu Arga. Amb els seus 23,55 quilòmetres quadrats d'extensió, la ciutat està situada als 42º i 49' de latitud septentrional, i a 2° 1′ de longitud occidental. 
Des dels seus orígens, Pamplona mostra una decidida voluntat d'exercir la seva hegemonia sobre el territori circumdant. L'emplaçament sobre el riu Arga, estratègic, apareix ocupat des dels primers temps.
La romanització llança arrels al segle I aC, quan la ciutat romana s'instal·la sobre el primitiu poblat vascó, anomenat Iruña. Aquí, el 75 aC, el general Gneu Pompeu Magne estableix un campament que, amb el temps, seria Pamplona, 'la ciutat de Pompeu'. La cristianització del territori i la presència cultural de Roma propiciaran la consolidació de Pamplona com a capital política i religiosa. Excavacions a l'entorn de la catedral han posat de manifest l'existència d'una ciutat desenvolupada i dotada de serveis. El Museu de Navarra guarda testimonis d'aquest moment crucial, quan el primitiu poblat de vascons va entrar en la història amb la civilització romana.
Navarra en general, i de manera especial Pamplona, en els segles VI i VII van ser un constant objectiu militar per a la monarquia visigoda, que va tractar de controlar-ne, amb escàs èxit, el territori.
Les tropes musulmanes van arribar primerenques a Pamplona, l'any 714, encara que la seva presència va ser efímera, ja que van preferir arrelar a la Ribera, particularment en la comarca de Tudela, on els musulmans van romandre durant 400 anys, concretament fins a 1119.
Carlemany, dins de la seva política d'expansió territorial, al cap d'una expedició a la Saragossa musulmana, va ocupar Pamplona i va destruir-ne les muralles l'any 778. Immediatament després, a Roncesvalls, quan estava a punt d'abandonar la terra dels vascons, va sofrir una clamorosa derrota que va frustrar el seu projecte de constituir una zona d'influència carolíngia en la vall de l'Ebre, similar a la marca hispànica de Catalunya.

Després dels episodis visigòtics, musulmans i carolingis, en la segona meitat del segle IX la ciutat es referma en l'emergent nucli cristià, que igual com a l'Aragó i Astúries, es configura com a element d'oposició davant l'Islam instal·lat al territori de la monarquia visigoda. La dinastia Ximena, al segle X, vertebra aquest moviment social i polític i dóna lloc al Regne de Pamplona, així anomenat originàriament i que així s'anomenarà en els dos segles següents, fins que el 1164va prendre el títol de Regne de Navarra. Amb aquest canvi de denominació, es pretenia subratllar la sobirania del territori, del conjunt de Navarra, i marcar distàncies davant la corona de Castella, a la qual en algun moment els monarques navarresos havien prestat vassallatge. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels carrers d'Iruña)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís