Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 2, passeig per Iruña i ruta cap a Orio (29 d’octubre de 2016) (VII)

La història interna del basc se sol classificar en els següents períodes:
·         Pre-protobasc: reconstrucció deductiva realitzada entre altres Joseba Lakarra, Joaquín Gorrochategui i Iván Igartua del basc parlat en temps anteriors l'arribada dels celtes.
·         Protobasc: reconstrucció realitzada per Koldo Mitxelena (i en menor mesura de Larry Trask) del basc parlat des del segle V a.C. fins a l'any zero aproximadament.
·         Basc arcaic (també anomenat històric o aquità): atestat entre els segles I i III dC en inscripcions llatines o monedes en tots dos costats dels Pirineus.
·         Període fosc (i el basc comú): des del segle IV dC fins al segle X, amb la consolidació del Regne de Navarra. Entre els segles V-VI es trobaria l'anomenat basc comú, del que haurien nascut els dialectes del basc en èpoques posteriors.
·         Basc medieval: desenvolupat entre els segles XI-XV, se centra principalment en fonts documentals monàstiques.
·         Basc clàssic: entre els segles XVI-XVIII es desenvolupa la literatura basca principalment i es tenen els primers testimoniatges dels dialectes literaris i parlats com a tal.
·         Basc modern: encara que la literatura en el País Basc del Nord no perd la seva importància, aquesta es trasllada a la Bascònia continental entre els segles XVIII-XX.
·         Basc batua: a partir del 1968, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, prenent com a base les directrius de Koldo Mitxelena i el pare Luis Villasante (entre uns altres), comença a adoptar una sèrie de normes a la recerca d'un basc literari unificat, també anomenat euskara batua.
Des dels últims 3.000 anys (almenys) es creu que el basc ha anat retrocedint malgrat haver tingut en èpoques medievals moments d'expansió també. Entre els molts factors a tenir en compte el desprestigi que ha sofert és un dels més importants, car ha sortit perdent enfront de les llengües romàniques hereves de la tradició llatina en la majoria dels casos.
Altres factors:
·         La literatura ha estat escassa i poc coneguda, puix en la majoria dels casos s'utilitzaven les llengües considerades cultes: llatí, castellà, francès, etc.
·         Fins al Concili Vaticà II la litúrgia es realitzava exclusivament en llatí al País Basc, exceptuant el brot efímer de protestantisme del segle XVI en la Bascònia del Nord que va donar com a fruit la Bíblia calvinista de Leizarraga.
·         El basc no ha estat llengua oficial de cap divisió administrativa o política.
·         No ha estat utilitzada en el sistema escolar fins al segle XIX.
Els límits del basc en temps antics es corresponien amb els següents:
·         A l'est, en el que actualment és Catalunya hi ha presència de topònims bascos com la Vall d'Aran (Aran, vall en basc), la qual cosa ha portat a pensar a alguns que el basc va poder estendre's fins a la costa catalana. Del que no hi ha dubte és que els topònims de la província d'Osca no són casuals: Garin, Jabierre, Bellara, Esterri, Ayerbe, Alastuey... A més existeixen documents del segle XIV que ens diuen que al mercat de la ciutat d'Osca la gent dels voltants parlava la llengua basca. No obstant això, Manuel Benito Moliner, de l'Institut d'Estudis Altaragonesos, indica que en el cas del topònim Alastuey el seu origen no està en la llengua basca, sinó en les llengües cèltiques
Malgrat la reculada soferta durant els dos últims segles, el basc és una de les poques llengües preindoeuropees que ha sobreviscut. Cinc són les raons que se subratllen a l'hora d'explicar aquest fenomen:
·         La desaparició de l'Imperi Romà. Si això no hagués ocorregut el llatí imperial hauria desgastat en uns segles la lingua navarrarorum, igual que va fer amb la resta de llengües ibèriques preromàniques, puix tal era la força del llatí que el gal·lès i el basc són les úniques llengües que han sobreviscut estant sota domini romà.
·         Escàs radi d'influència de les ciutats (Pamplona, Iruña-Veleia i Baiona) per no dir que gairebé inexistent en el cas de la costa i zones muntanyenques. A banda i banda dels Pirineus la influència occidental que arribava de l'est va ser gairebé inapreciable.
·         Rebuig dels reis visigots. Als segles posteriors a la caiguda de l'Imperi Romà, els bascons no van acceptar de bona gana que les invasions visigòtiques i franques intentessin prendre el control dels seus territoris, enfrontant-se a ells probablement no només en termes militars.,
·         Cristianització tardana. Koldo Mitxelena ens diu el següent: "Tenint en compte la ruïna que va suposar l'expansió del cristianisme en les llengües de cada territori, que el basc hagi sobreviscut és una prova més que les creences cristianes es van estendre tard en aquestes terres" Pel que sembla a les terres de l'anomenat Saltus Vasconum el cristianisme no hauria arribat fins al segle X. No obstant això, aquesta teoria podria perdre força pels polèmics descobriments d'Iruña-Veleia (sobre els quals destacats experts discrepen).

·         Estructura idiomàtica totalment diferent a les llengües confrontants. Potser actualment això pugui considerar-se un problema i una basa que juga en contra de la seva supervivència, però en aquella època probablement va impedir que el basc fos absorbit per les llengües romàniques o celtiberes en els seus diferents moments d'expansió.(continuarà)
(continuarà)
(La fotografia correspon a la tardor a Euskal Herria)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís