Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 2, passeig per Iruña i ruta cap a Orio (29 d’octubre de 2016) (III)

Durant la guerra Civil Espanyola, en la seva part posterior, a la porta del Socorro, es van dur a terme molts afusellaments de la duríssima repressió sobre els republicans a Navarra. Hi fou posada una placa en record seu en 2007 que en març de 2012 fou substituïda per un monòlit amb el mateix text a la zona dels fossars propera a la Porta del Socorro. La inscripció, en castellà i basc, diu:
L'ajuntament de la ciutat i la ciutat de Pamplona com a homenatge als 298 veïns afusellats en 1936 per defensar la llibertat i la justícia social
En 1964 perdé el seu caràcter militar, convertint-se en un parc molt freqüentat i amb usos culturals als antics edificis castrenses.
En el seu interior conserva alguns edificis, que es van respectar després que la ciutat rebés el recinte fortificat:
·         El polvorí de 1694 per Torelli.
·         el magatzem de mixts, reformat en 1720 per Ignacio Sala.
·         Sala d'Armes de 1725 per l'enginyer flamenc Joris Prosper Van Verboom, autor de la ciutadella de Barcelona.
En l'actualitat està situada en el centre de la ciutat de Pamplona, capital de la Comunitat Foral de Navarra. Envoltant-la pertot arreu es troba el parc conegut com a Vuelta del Castillo, la zona verda més gran de Pamplona i que va romandre durant segles sense construir per motius de defensa.
Després del lliurament a la ciutat del conjunt històric de la Ciutadella, inclosos els espais exteriors i amb una superfície total de 275.840 m², que es va fer oficialment el 23 de juliol de 1966, es van plantejar diferents possibilitats per a la destinació que havia de donar-se a aquesta, pel que es va realitzar en 1971 una consulta a diferents zones de la ciutat, el resultat de la qual va ser el manteniment de la Ciutadella i els terrenys adjacents, com a "zona verda amb edificis històrics restaurats", proposta que va ser més valorada que les que proposaven deixar-la com a zona verda exclusivament, habilitar una petita "ciutat medieval" en el seu interior o destinar-la a usos esportius.
En 1972, l'Ajuntament va plantejar deixar sense edificar el solar de l'antiga caserna d'Artilleria (situat al costat del carrer Yanguas y Miranda, en l'extrem est de la Ciutadella on avui s'ha construït l'Estació d'Autobusos), a fi de respectar l'entorn de la fortificació, i al desembre va sol·licitar al Govern la declaració de Monument Històric-Artístic Nacional, de tot el conjunt, la qual cosa es va obtenir per Decret 332/1973 de 8 de febrer del següent any.
La Ciutadella va ser un pentàgon estavellat de cinc puntes perfecte, encara que a la fi del segle XIX i principis del XX es van derrocar parcialment els baluards de San Antón i La Victoria (els dos que apuntaven cap a l'interior de la ciutat), per permetre la construcció del Primer Eixample amb alguns habitatges i noves casernes extramurs, així com l'Avinguda de l'Exèrcit en 1971, la qual cosa va determinar la seva forma actual.
Sobre les restes del Baluard de San Antón es va edificar el Palau de Congressos i Auditori de Navarra, conegut per aquest motiu com a Baluard, i al novembre de 2007 s'ha acabat d'edificar la nova Estació d'Autobusos de Pamplona, soterrada sota els glacis i propera també a la Ciutadella.
Després de la visita a la Ciutadella, anem a prendre una infusió. Al carrer, a on vaig viure, hi ha una nova llibreria, la Katakrak (http://www.katakrak.net/ ). A més, és un cafè i un lloc a on fan múltiples activitats. Està molt ple i molta gent parla en èuscara. Abans de marxar-ne, aprofitem per fer una visita per la pròpia llibreria, a on hi ha molts llibres que no es troben en els circuits comuns. Tot seguit, anem a fer algunes compres i ja ens enfilem al cotxe, per sortir de la ciutat, i sense pagar peatge, dirigir-nos cap a Orio, ja a Euskal Herria. El paisatge per arribar-hi és realment espectacular. Tot i que estem temptats de visitar Donosti, anem directament a Orio (http://turismo.orio.eus/es/; http://www.oriogastronomiavasca.com/ ) , que queda a prop de la capital de Guipúscoa. Un cop allí, ja ens dirigim directament cap a l’hostal que tenim reservat per avui,  l’hostal Xaloa (http://www.xaloa.com/home.htm). No queda al centre, però a l’hivern, tal i com ens comenten, és de bon aparcar (no així a l’estiu). Entrem a la taverna, que a fa alhora de recepció. La família que ho regenta ens dóna les claus de l’habitació, a on entrem a descansar una estona. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels parcs d'Iruña)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís