Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 7: passejada i feina (10 de setembre de 2016) (VI)

Amb la Constitució de Colòmbia de 1991, el Districte Especial es va convertir en Districte Capital, les zones es van elevar a localitats, i el Districte es va dividir en 20 localitats, incloent-hi ara la de Rafael Uribe Uribe -segregada d'Antonio Nariño-.
Bogotà DC està conformada per l'àrea urbana i l'àrea rural. Equival a un departament, una divisió territorial de primer ordre a Colòmbia, i per tant gaudeix dels atributs que la legislació atorga a aquesta mena de divisions.
El Consell de Bogotà té atribucions legislatives (tot i que emet "acords" i no pas "lleis") i és l'encarregat d'exercir el control polític en l'administració del districte. Està compost per 45 regidors representatius de les vint localitats, els quals són elegits democràticament cada quatre anys; de la mateixa forma, compta amb secretaries de districte (salut, mobilitat, educació, entre d'altres) i un departament que s'ocupa dels afers mediambientals (Departament Tècnic Administratiu del Medi Ambient - DAMA).
El poder judicial a la ciutat es troba conformat per diferents jutges i magistrats. Pel fet de ser la capital del país es poden trobar totes les jerarquies jurisdiccionals: a nivell nacional, la Cort Suprema de Justícia, El Consell d'Estat, la Cort Constitucional i el Consell Superior de la Judicatura; a nivell de districte, el Tribunal Superior de Bogotà amb les seves diferents Sales de Decisió, el qual està compost per 9 membres i dividit en quatre sales, les quals actuen cada una amb tres Magistrats de la següent manera: Sala de decisió Civil, Agrària i de Família, Sala de decisió Laboral, Sala de decisió Penal i Sala de decisió Administrativa. Finalment en el nivell bàsic es troben els Jutjats de Circuit i els Municipals en les seves diferents especialitats (Civil, Penal, Laboral, etc.).
L'Alcalde Major de Bogotà DC és el cap de govern i de l'administració distrital, i representa legalment, judicialment i extrajudicialment el Districte Capital. És considerat el segon càrrec més important del país, després del President de la República. El càrrec és elegit democràticament per un període de quatre anys. A més cada una de les localitats té un Alcalde Local, nomenat per l'Alcalde Major del Districte i sota la supervisió d'aquest, els quals s'encarreguen de coordinar l'acció administrativa del govern de districte a la localitat.
El càrrec d'Alcalde Major és exercit actualment per Gustavo Petro membre del Movimiento Progresistas, elegit per votació popular el 30 d'octubre de 2011. El seu mandat va començar l'1 de gener de 2012 i acabarà el 31 de desembre de 2015.
El Consell de Districte és la màxima autoritat legislativa de la ciutat i junt amb l'alcalde realitzen acords, és a dir, normes que regeixen únicament dins de la ciutat. El càrrec de regidor és elegit democràticament per a un període de quatre anys.
El Districte Capital se subdivideix en 20 localitats i en aquestes s'agrupen més de 1.200 barris que hi ha al casc urbà de Bogotà. Llevat de la localitat de Sumapaz que és àrea rural, les altres localitats es consideren part del territori urbà.
Cada localitat compta amb una Junta Administradora Local -JAL-, integrada per no menys de set ni més d'onze membres, elegits per votació popular per a un període de quatre anys que hauran de coincidir amb el període del Consell de Districte.
Les JAL compleixen funcions relatives als plans i programes de districte de desenvolupament econòmic i social, d'obres públiques, vigilància i control de la prestació dels serveis públics a la seva localitat i les inversions que es realitzin amb els recursos del Districte Capital, a més d'allò relatiu a la distribució de les partides globals que els assigni el pressuposat del districte i, en general, han de vetllar pel compliment de les seves decisions i han de recomanar l'adopció de determinades mesures per part de les autoritats del Districte Capital, a més de promoure la participació ciutadana.
Bogotà és el principal centre econòmic de Colòmbia; allà convergeixen la majoria de capitals provinents de les altres ciutats en ser el focus del comerç del país a causa de la seva gran població. Rep inversors de tota Colòmbia i d'altres llocs del món. Així mateix, en 2008 la ciutat es va situar com a quart centre financer més influent d'Amèrica Llatina.

En el període 2003-2006, el PIB comercial (producte interiur brut) de Bogotà va créixer un 10,3% anual, i representa el 25,3% del PIB comercial nacional. En ell s'hi compten els actius provinents de la inversió de les altres ciutats del país a la ciutat i el de moltes empreses multinacionals; i és més alt que el PIB de l'Uruguai. No obstant això, la taxa de desocupació assoleix un 9,8% i hi ha una subocupació del 29,7 per cent. D'altra banda, el cost de vida és inferior a la mitjana de les 40 principals ciutats d'Amèrica Llatina. A més d'això Bogotà es projecta a mitjà termini com una de les destinacions de negocis més importants del món. (continuarà)
(La fotografia correspon a la plaça de Zipaquirá)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís