Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 8: la diada, entre passejada i feina (11 de setembre de 2016) (II)
Les referències que va deixar Bolívar a
la seva correspondència fan suposar que la seva infància va ser feliç, segura,
envoltada de sòlids afectes i records agradables, amb parents destacats i
influents, dins d'un ambient aristocràtic i en general, dins d'un ambient que
li va brindar equilibri emocional i afectiu. En aquest sentit hi ha algunes
anècdotes que es van fer populars a Veneçuela que presentaven a Bolívar com un
nen turbulent pel fet que els escriptors romàntics van considerar indispensable
atribuir-li una infantesa indòmita creient, segons la moda de l'època, que no
podia sortir cap home excepcional d'un nen normal. Però s'ha demostrat que
aquestes anècdotes van ser inventades i introduïdes als relats de l'escriptor i
polític Arístides Rojas, considerat un excel·lent narrador
però que va fer servir sovint la seva imaginació a manca de documents que
demostressin la veracitat dels seus relats.
Simón, de l'estirp basca dels Bolibar
Jauregui, però de raça tirant a mulata, va néixer la nit del 24 al 25 de juliol
de 1783, en una casa pairal situada a la Plaça Sant Jacinto de Caracas i el seu
nom complet era Simón José Antonio de la Santisima Trinidad Bolívar de la
Concepción y Ponte Palacios y Blanco, amb el qual va ser batejat el 30 juliol
1783 a la Catedral de Caracas pel doctor Juan Félix Jerez Aristeguieta. El seu
cosí germà, d'acord amb Juan Vicente, el pare, li va posar el nom de Simón.
El gener de 1786, quan
Simón tenia dos anys, el seu pare va morir de tuberculosi, i així Concepción va quedar com a cap de família,
vetllant eficientment pels interessos de la família fins a la seva mort. Les
responsabilitats van fer que la seva salut, també malalta de tuberculosi,
decaigués ràpidament i, segons l'opinió de metges historiadors, és possible que
ja llavors Bolívar patís la malaltia, un tipus de tuberculosi que passa
desapercebuda quan les defenses corporals són favorables. Concepción va morir
el 6 de juliol de 1792, quan Simón tenia nou
anys. Va disposar al testament qui s'hauria de fer càrrec dels seus fills.
Els germans Bolívar van passar llavors
a la custòdia del seu avi, el senyor Feliciano Palacios, que quan va assumir el
paper de tutor se sentia tan malalt que va començar a preparar també el seu
testament per designar un substitut com a tutor dels seus néts i va decidir
demanar opinió a aquests per respectar la seva voluntat. Simón va ser confiat
al seu oncle senyor Esteban Palacios y Blanco, però com que aquest es trobava a
Espanya, va quedar sota la custòdia de Carlos Palacios y Blanco, un altre dels
seus oncles, que es veu que era un home amb el qual no hi havia una bona
relació, perquè era tosc, de caràcter dur, mentalitat estreta, que sovint se
n'anava de Caracas per atendre les seves propietats i que, per tant, solia
deixar al seu nebot atès pels servents. En aquella època, Simón anava a
l'Escola Pública de Caracas.
Bolívar no va ser gaire brillant com
alumne de l'Escola Pública, institució administrada pel cabildo de Caracas, que funcionava
deficientment a causa de la manca de recursos i organització.
Per aquell temps, Simón Rodríguez era
mestre de Bolívar en aquesta escola. Carlos Palacios pensava enviar Simón
Bolívar a viure amb el seu mestre perquè no podia atendre personalment la seva
educació i sovint rebia les protestes de Maria Antònia, la seva neboda, sobre
l'educació i atencions que rebia el seu germà petit. Davant la perspectiva
d'anar viure amb el seu mestre, Simón es va escapar de casa el 23 de juliol de
1795, per refugiar-se amb la seva germana Maria Antònia, que va tenir la seva
custòdia temporalment, fins que es va resoldre el litigi judicial a la Reial
Audiència de Caracas. Es va decidir que havia de tornar amb el seu oncle
Carlos, el responsable de la seva custòdia. Simón va tractar de resistir-se
però va ser tret per la força de casa de la seva germana i dut per un esclau
fins a casa del seu mestre. Un cop allà, les condicions en què vivia amb el
mestre Rodríguez no eren les ideals, perquè havia de compartir l'espai amb 20
persones, en una casa massa petita per a tanta gent, i per això Simón va fugir
un parell de vegades, però va acabar tornant-hi per ordre dels tribunals.
Poc temps després, Simón Rodríguez va
renunciar al seu càrrec de mestre per anar a Europa i la Reial Audiència de
Caracas va determinar que Simón fos traslladat a l'Acadèmia de Matemàtiques,
dirigida pel pare Andújar i que estava molt lligada a la casa del seu oncle,
Carlos Palacios. Sembla que en aquesta acadèmia la formació de Bolívar va
millorar notablement en qualitat i quantitat i va ser complementada amb lliçons
d'història i cosmografia impartides pel Andrés
Bello fins al seu ingrés al Batallón
de Milicias de blancos de los Valles de Aragua el 14 de gener de 1797.
A mitjans de l'any 1807, Bolívar va tornar a Caracas. El que es va trobar era una ciutat
immersa en un ambient de gran agitació social i política que era governada per
personatges interins sota la supervisió d'un regent real visitador, Joaquín de
Mosquera i Figueroa, vist amb mals ulls pel col·lectiu de la ciutat. Aquest era
un ambient poc propici per afrontar situacions de crisi i va ser una
circumstància que va ajudar a precipitar els esdeveniments independentistes.
Bolívar havia tornat a la ciutat
absolutament convençut de la imperiosa necessitat da la independència i va
tractar de convèncer als seus parents i amics que aquesta era la millor opció
però, llevat l'excepció del seu germà Juan Vicente, no va poder fer-ho
fàcilment a causa que les notícies d'Europa arribaven molt tard i amb pocs
detalls, de manera que el públic s'assabentava de les esdeveniments només d'una
forma general i inexacta i això limitava la seva capacitat per avaluar la
situació. Però les coses van canviar sobtadament en pocs dies, després d'una
sèrie d'esdeveniments que van causar una commoció general a Caracas. A
principis de juliol de 1808, el governador encarregat de Caracas,
Juan de Cases, va rebre dos exemplars del diari londinenc The Times que
el governador de Trinitat va remetre abans al de Cumaná i que relataven la
notícia de l'abdicació del tron d'Espanya en favor de Napoleó.
(continuarà)
(La fotografia correspon a una catedral en un dels carrers de Bogotà)
Comentaris