Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 7: passejada i feina (10 de setembre de 2016) (XII)

La ciutat compta amb quatre canals de televisió (Capital, Citytv, Canal 13 y TeleAmiga), a més dels cinc canals nacionals (els privats:Caracol y RCN, y els públics Canal Uno,Señal Institucional y Señal Colòmbia). Compta també amb múltiples serveis de televisió per satèl·lit, com el de DirecTV i el de Telefónica, per cable, en la seva major part proporcionada per l'empresa Telmex (Antigues Tv Cable, Cablecentro i Superview), l'empresa UNE de les Empresas Públicas de Medellín que ofereix el servei de televisió digital per xarxa LAN (IPTV) i analògica per xarxa bidireccional (HFC), amb centenars de canals internacionals, a més de diversos canals exclusius per a Bogotà en els diferent serveis de televisió per satèl·lit i per cable.

A la capital s'hi troben totes les grans cadenes radials del país i les seves diferents emissores en AM y FM; en un 70% de les emissores d'FM està disponible el servei RDS.

Compta també amb diversos diaris, entre els quals destaquen: El Tiempo, El Espectador, Portafolio, El Nuevo Siglo, La República, El Espacio i el diari ADN de circulació gratuïta. Com a setmanaris, cal destacar Voz.

A Bogotà és possible trobar restaurants de menjar típic, internacional i especialitzada en diferents llocs de la ciutat. Els principals sectors de restaurants internacionals són Usaquén, La Macarena, la Zona G, La Candelaria i el Centro Internacional. En aquests llocs és igualment fàcil trobar restaurants especialitzats en la gastronomia d'altres regions de Colòmbia.

Dins dels plats típics bogotans es pot destacar l'ajiaco de Santa Fe, que és una sopa preparada amb pollastre, patates de diferents varietats, dacsa i guascas (una espècia), usualment se li addiciona crema de llet i tàperes i s'acompanya d'alvocat i una deliciosa crema de curuba.

També és molt tradicional consumir tamal amb xocolata; el tamal colombià és una pasta de massa de blat de moro amb carn o pollastre, cigró, pastanaga i condiments, embolicat en fulles de plàtan i cuit al vapor. Per descomptat ningú es pot anar de Bogotà sense degustar des de l'omnipresent "negre" (cafè), fins a infinits plats preparats tots amb cafè 100% colombià. Val a dir, tanmateix, que el mode normal de prendre el cafè és l'anomenat cafè americà, més aigualit que un cafè sol (ristretto).

De la mateixa manera, les principals postres típiques de la ciutat són les figaflors amb almívar de llet, maduixots amb nata i quallada amb melao. El canelazo és una beguda de l'Altiplà cundiboyacense que es prepara amb aigua de panela, aiguardent i canyella, i es consumeix calenta.

Als voltants de la ciutat s'ubiquen llocs de trobada per degustar pandeyuca, pandebono i almojàbanas, que són panets de farina de blat de moro, que es consumeixen amb quallada o amb formatge. La changua és una sopa que inclou ous en llet amb sal i algunes espècies; és un esmorzar tradicional dels bogotans i cundinamarquesos, que l'acompanyen amb garulles, civada, chicha i masato, que són per la seva banda begudes típiques de la regió.

Altres plats típics de la ciutat i la seva regió són la sopa de pa en cassola, el albondigón la mazamorra i l'olla bogotana, que inclouen patates de la Sabana.

Igual que a la resta de Colòmbia, el valor de la unitat familiar és força important en la societat bogotana, que és especialment notable en celebracions religioses i èpoques especials de l'any.

Històricament, la ciutat (des dels seus primers anys) ha tingut una tradició d'arrelament al catolicisme. Mostra d'aquesta tradició religiosa és el nombre de temples construïts al centre històric de la ciutat, i els costums associades a ella, com l'ascens als turons tutelars de Monserrate i Guadalupe, en les cims dels quals es troben temples catòlics. La ciutat a més és seu de l'Arxidiocesi de Bogotà, erigida l'11 de setembre de 1562 i posteriorment elevada a arxidiòcesi el 22 març de 1564; la seva església matriu és la Catedral Primada de Colòmbia. (Continuarà)

(Una cervesa ben fresca a Zipaquirá!)