Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 7: passejada i feina (10 de setembre de 2016) (VIII)

Més de 24.800 autobusos i microbusos de 66 empreses privades presten el servei de transport urbà, que continua sent la base principal del transport a la ciutat. El servei ha millorat en els últims anys amb l'adquisició de nous vehicles, però fins i tot circulen busos que porten més de 20 anys de circulació, la qual cosa genera una contaminació crítica i una sobre oferta caòtica.
A Bogotà hi ha uns 47.000 taxis, distingibles clarament pel seu color groc. Funcionen amb taxímetre i són un mitjà de transport molt utilitzat pels bogotans.
El tren de rodalia de Bogotà està inclòs en el Pla Mestre de Mobilitat de la ciutat, i s'espera el suport del govern nacional, que actualment estudia i gestiona el projecte, per a la seva futura realització. El 2004 el govern nacional va reparar la línia fèrria del nord, que de Bogotà arriba fins a les Acereries i Ciments Pau del Riu a Boyacá, per al transport de càrrega durant els dies hàbils, en canvi els caps de setmana i dies festius la línia fèrria s'utilitza per al Tren Turístic de la Sabana de Bogotà. Ocasionalment la línia fèrria de l'occident també és usada per a transport de càrrega.
La ciutat compta a més amb la Terminal Terrestre de passatgers i càrrega ubicada en Ciutat Salnitre Occidental dins de la localitat de Fontibón, dividida en 5 Mòduls de Mini-Terminals:
·         Groc (1) Rutes Al Sud del País
·         Blau (2) Rutes a l'Est i Oest del País
·         Vermell|Roig (3): Rutes al Nord del país i a tot Sud-amèrica.
·         Verd (4): Servei de Taxis Intermunicipals i Interdepartamentals
·         Morat (5): Arribada de passatgers i abordatge de Taxis i Busos de servei urbà.
A més, funciona un estació satèl·lit a l'altura del Portal del Norte de TransMilenio amb destinacions cap al nord-est de la ciutat (Cundinamarca, Boyacá i Santander) i un altre a l'altura de l'Estació Avenida Américas 53 A, amb destinació als municipis metropolitans de l'occident de la ciutat.
La ciutat es trobava en procés de posar en funcionament Terminals de Transport en els extrems Nord i Sud de la ciutat, i ja ha iniciat la seva construcció la del sud.
Cap a la dècada de 1990, el sistema de transport de la ciutat es trobava a punt del col·lapse. Durant dècades es va debatre sobre la construcció d'una xarxa de transport metropolità, però mai no es va comptar amb el suport del govern nacional, havent de descartar-se i ajornar diversos projectes de construcció d'un sistema de tren metropolità.
Finalment el 1998 es va iniciar un projecte de transport públic massiu. Es va optar per una solució diferent al Metro, per tal d'estalviar costos i fer possible una major extensió de les línies. És conegut com a Sistema de Transport Massiu del Tercer Mil·lenni"TransMilenio".Gràficament, es podria definir com un autobús articulat que funciona per un carril segregat, semblantment als tramvies moderns, com per exemple els que circulen a la ciutat de Barcelona. Compta amb un servei de "llançadores" que enllacen les estacions del Transmilenio amb els barris perifèrics de la ciutat. Els autobusos que fan el servei són de color vermell i els llançadora de color verd. Estan em marxa diversos projecte per tal d'ampliar el recorregut d'aquest important mitjà de transport.
Es calcula que gairebé 1.500.000 de Bogotà usen el sistema TransMilenio cada dia. El passatge té un preu de $1.700 en hora punta i $1.400 en hora vall.
S'ha construït a més una xarxa de línies de ciclorrutes de més de 300 km, que és la més extensa de Llatinoamèrica, per promoure el transport alternatiu i reduir l'ús de l'automòbil. El seu ús ha augmentat gradualment, encara que encara falta connectar algunes de les línies i crear xarxes secundàries, terciàries i completar els llocs d'encontre | trobada com està pressupostat.
El 1919 es va inaugurar l'Aeroport de Sostre, que va ser reemplaçat en 1959 per l'Aeroport Internacional El Dorado, construït durant el govern de Gustavo Rojas Pinilla a la localitat de Bogotà de Fontibón, molt a prop de la capital. Aquest aeroport és el més important del país, amb una terminal nacional i un altre d'internacional, a més d'un terminal de càrrega compost per dues terminals i una de les tres pistes d'aterratge més grans del món. En 1998 es va inaugurar una segona pista, actualment l'aeroport internacional El Dorado és un dels més importants de Llatinoamèrica i és el primer aeroport quant a moviment de càrrega de tot Llatinoamèrica, i el tercer quant a moviment de passatgers.
A causa de la congestió presentada a l'Aeroport El Dorado, en 1981 va ser inaugurat un aeroport annex denominat Puente Aéreo, administrat per l'aerolínia Avianca. En aquesta terminal operen tots els vols nacionals de la companyia i de la seva subsidiària SAM.
També, annex a El Dorado es troba l'Aeroport Militar CATAM (Comando Aeri de Transport Militar), reservat per a vols militars i governamentals.
Tot el complex d'El Dorado (Aeroport Internacional, Pont Aeri i CATAM) conforma l'aeroport amb major volum de càrrega i el tercer quant a passatgers en Amèrica Llatina(després de Ciutat de Mèxic i São Paulo), amb més de 9 milions de viatgers per any.

En la zona rural de Suba, localitat al nord-oest de Bogotà, es troba l'Aeroport Guaymaral, amb capacitat de permetre l'aterratge de petites aeronaus i manejar l'operació aèria de la policia metropolitana. En el veí municipi de Madrid, ubicat a la zona metropolitana de Bogotà, es troba un aeròdrom que funciona com una important base aèria de la FAC(Força Aèria Colombiana).
(continuarà)
(La imatge correspon a un dels carrers de Bogotà, a on es reclama un sí a la pau)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís