Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 8: la diada, entre passejada i feina (11 de setembre de 2016) (VI)

La situació de Bolívar a l'illa va arribar a ser molt incòmoda, ja que es trobava allà amb pocs mitjans econòmics, es va veure obligat a passar estretors i va arribar a patir un intent d'assassinat que no va reeixir perquè el mateix dia de l'atemptat va marxar de la pensió en no poder pagar-la. Davant la neutralitat del govern britànic, que no volia donar-li un suport obert, i la possibilitat que els espanyols estiguessin intentant d'assassinar-lo, Bolívar es va traslladar a un altre país més segur on pogués organitzar una expedició.

En aquella època Haití s'havia convertit en una república independent de França que donava asil i protegia les causes republicanes al continent americà. Per això Bolívar va considerar que Haití era el lloc adequat per organitzar una expedició militar cap a Veneçuela amb l'ajuda del president d'aquest país, el general Alexandre Pétion. El 19 de desembre de 1815, Bolívar va sortir de Jamaica en direcció a Haití d'una manera –que ell mateix va descriure– precipitada, i va arribar al port de Les Cayes el 24 del mateix mes. Quan Bolívar va sortir de Jamaica ja tenia resolts els aspectes fonamentals de la futura campanya política i militar, plans que implicaven aconseguir suport polític, ajuda financera i col·laboració tècnica, naval i militar. Amb l'ajuda encoberta del govern haitià i de l'experimentat almirall Luís Brión, Bolívar va poder organitzar una expedició marítima coneguda com l'expedició dels Cayos que va sortir el 23 de març de 1816 amb rumb a l'illa de Margarita, des d'on reiniciaria les seves operacions militars. Per aquestes dates de 1816 va rebre la visita del guerriller espanyolFrancisco Xavier Mina, al qual li cedí alguns dels millors oficials per la seva pretesa alliberació de Mèxic.

Després de l'ensorrament de la Segona República de Veneçuela i la seva curta estada a Nova Granada com a comandant militar, Bolívar es va veure obligat a reflexionar sobre la causa dels fracassos anteriors, la situació internacional i la forma d'aconseguir la independència de manera duradora. Les seves reflexions el van portar a la conclusió que per assolir-la s'havia de derrotar totalment als espanyols i impedir que realitzessin accions de reconquesta. D'altra banda, els esforços descoordinats i dispersos dels cabdills regionals al llarg d'Amèrica havien de ser unificats sota un mandat únic i com a garantia d'una independència permanent s'havia de crear una república gran i potent per poder desafiar les pretensions de qualsevol potència imperial. Crear un govern centralitzat capaç de coordinar les accions necessàries per protegir les fronteres i aglutinar els diferents pobles de l'Amèrica Hispana com a garantia de la independència.

Tot i que el projecte de Colòmbia com a nació el va exposar Francisco de Miranda, va ser Bolívar qui va tenir el mèrit de rescatar aquest projecte que havia fet seu en els primers contactes amb Miranda a Londres. Per garantir la llibertat de Colòmbia considerava vital aconseguir més aviat possible el control sobre Veneçuela per impedir que els espanyols la utilitzessin com a lloc d'avançada en terra ferma per a les seves campanyes de reconquesta per la qual cosa va decidir emprendre aquesta tasca de manera prioritària. Amb el desembarc a l'illa de Margarita inicià el projecte decidit a aconseguir el reconeixement del seu lideratge. Obtingué un èxit inicial amb el líder local Arismendi.

A mesura que passava el temps Bolívar va anar aconseguint el suport de personatges amb un poder local que van acabar acceptant el comandament de Bolívar com un mal necessari per poder derrotar els espanyols; a la llarga el seu lideratge seria indiscutible. Aquest fet va fer possible el control de la part oriental veneçolana amb el centre de control a Angostura. A partir d'aquí, es produí un llarg enfrontament amb les forces expedicionàries del general espanyol Pablo Morillo. L'exèrcit espanyol ja es trobava molt desgastat després de la llarga campanya de reconquesta realitzada al llarg d'Amèrica i encara que el general Morillo era un comandant militar molt capaç, no va poder evitar un lent però inevitable declivi a causa de la manca de recursos i de reforços per cobrir les baixes que patien.

El 1818, la situació dels espanyols a Veneçuela es va fer insostenible i Morillo es va veure obligat a retirar algunes de les seves forces de Nova Granada per intentar contenir a Bolívar. En aquells dies la situació política i militar era prou bona com per pensar en l'organització d'un Estat i així va ser com es va constituir l'any 1819 el Suprem Congrés de la República a Angostura.

A partir de l'any 1818 la situació es va decantar definitivament a favor dels republicans i des d'aleshores pràcticament el seu avanç pel continent es va fer imparable. Bolívar des de Veneçuela i Francisco de Paula Santander des de Nova Granada van començar a coordinar accions conjuntes des de les seves àrees d'influència, fomentant la unitat militar. En aquell moment, a les planures de Casanare a Nova Granada hi havia un important focus de resistència contra les tropes de Morillo. Aquesta zona era contigua a les planes d'Apure i Arauca, on alguns dels revolucionaris neogranadins més compromesos es van retirar per resistir els atacs del comandant espanyol Samana. Bolívar ascendí Santander al grau de brigadier i el va nomenar comandant militar de la divisió d'avantguarda. Tots dos havien elaborat un pla en què Santander havia d'actuar a la província de Casanare, unificar els guerrillers del sud i donar informes a Bolívar sobre les tropes espanyoles. Preparaven la invasió de la Nova Granada.

Juntament amb els preparatius militars també es realitzaven accions polítiques importants. El 21 de gener de 1819 van arribar a Angostura dos vaixells britànics, el Perseverance i el Tartar amb un cos de voluntaris coneguts com la Legió britànica (British Legion), que donaven suport a Bolívar. El 15 de febrer del 1819, el Llibertador va reunir el Congrés d'Angostura, esdeveniment en el que va pronunciar un dels seus millors parlaments polítiques, el Discurs d'Angostura, en el qual feia una anàlisi crítica de la situació, exposava el rumb a seguir per fundar la república i anunciava el projecte de la Constitució de Cúcuta que seria promulgada en el Congrés de Cúcuta de l'any 1821. (continuarà)

(La fotografia és d'un dels llacs que hi ha dins del parc Simón Bolívar, a Bogotà)