evita

L' arxipèlag   indonesi ha estat una regió de   comerç   important des del segle  vi , quan el Regne de   Srivijava   mantenia contactes comercials amb la Xina i l'Índia. Els governadors locals gradualment van adoptar els models culturals, religiosos i polítics indis des dels primers segles dC, i s'hi van desenvolupar regnes   hinduistes   i   budistes . Posteriorment, els mercaders musulmans hi van portar l' islam . Les potències europees van provar de monopolitzar el comerç amb les illes durant l' Era dels descobriments . Després de tres segles de colonialisme   neerlandès , Indonèsia va assolir la seva independència en acabar la   Segona Guerra Mundial . L'economia del país va créixer ràpidament durant les dècades de 1980 i 1990 atesa l'abundància de recursos naturals i el desenvolupament dels sectors manufacturer i de serveis, tot i que la pobresa i la desigualtat encara són un problema molt greu.   La   crisi econ...

Constato que els sofàs i seients de l’aeroport de Changi ( http://www.changiairport.com/ ) , a Singapur, són bastant incòmodes. Però malgrat tot, aconsegueixo dormir gairebé dues hores. Quan em llevo, ja anem directes a la porta d’embarcament, a on passem el control exhaustiu de seguretat que a la majoria d’aeroports es passa només d’entrar a la zona de sortides, però no així a l’aeroport de Singapur. Tot i que no pito per a res, la “ segurata ” ja fa estona que em té vista fixada i em fa un control exhaustiu mentre murmuro improperis que per sort no entén. I és que a Singapur, com a molts altres llocs (no així ni a Laos ni a Vietnam, per exemple), l’aparença física ja és un estigma. Ens han fet passar sempre les maletes per un segon control de seguretat que fan a poquíssima gent. M’indigno, la veritat. Però com el que m’espera promet molt, deixo que la pobra “ segurata” amargada es quedi sense premi per no haver-me trobat res d’anormal. I és que en breu embarquem fins a la proper...

No sé si veritat o no,  però em crec la versió que no fa ni un mes que tenen l’hotel obert, que l’estan remodelant i que tenen problemes, per exemple, amb internet. A fora plou i ens va ve tenir el taxi a peu de porta per portar-nos a l’aeroport. De camí, unes últimes vistes a la ciutat. I també la reflexió que tinc ganes de conèixer més a fons Vietnam, ja que m’ha decebut una mica i crec que el país té molt més per oferir. Gent molt fixada en el turisme en les grans ciutats, despersonalització, moltes ganes de treure diners al turista, etc. Tinc ganes de conèixer el Vietnam més rural, més autèntic, el no massificat de les ciutats. Un cop arribats a l’aeroport, els preceptius tràmits, però amb la desagradable sorpresa que hem de pagar un suplement de pes amb TigerAir. Tenen una política molt confusa d’equipatge, ja que en el trajecte de Singapur a Kuala Lumpur, amb el mateix tipus de bitllet, no ens va fer pagar res, i el pes de la maleta era semblant. Una companyia barata, d’a...

Pugem a dalt de l’edifici, a on hi ha una interessant exposició sobre les vestimentes de les dones vietnamites. Canvien molt segons les tribus: algunes de molt tapats, d’altres més descoberts, amb barret o sense, amb més o menys colors, però tots d’allò més originals i autèntics. Baixem a la segona planta i allí hi ha algunes fotografies de dones anònimes i no anònimes que han lluitat pel país. En aquesta planta hi ha històries personals de diferents dones combatents, des de les que van lluitar contra la colonització francesa des de les quan van ser part activa a la guerra del Vietnam. Hi ha algunes vides interessants, com per exemple la d’una nena que va enrolar-se amb només 14 anys i va morir abans dels 18 afusellada. O la d’una senyora que va fer d’espia durant més de 35 anys fent-se passar per venedora ambulant amb una bicicleta i amagant documents entremig d’una escombra. O la d’una doble espia, etc. La llista és llarga i cada nom dels que surten mereixeria un apartat (propaga...

T ot i que descanso bastant bé, de matinada em desperta una veu d’altaveu, en vietnamita, que es passa més de mitja hora xerrant. No l’entenc de res, però se’m ben fica al cap. Ens llevem, muntem la maleta i baixem a esmorzar al mateix hotel, a on ja ens espera en Martin, que ha vingut des de l’altre hotel. Esmorzem prou bé i després de tanta faramalla, ens acomiadem d’ell. Marxem a fer un últim tast de la ciutat, de nou, per uns carrers d’allò més estressants i bulliciosos. Per caminar relativament bé cal passar per l’asfalt, car les voreres són plenes de motos i establiments de menjar, a on la gent, ja ben d’hora al matí, es menjar plats de noodles. Com que els cabells em molesten, decideixo comprar-me una pinça: la sorpresa s’esdevé quan la dependenta em demana 10 euros al canvi per una simple pinçà de plàstic. Marxo i unes botigues més enllà en trobo una per 10 vegades menys de preu. I és que a Hanoi, curiosament, hi ha com carrers “temàtics”: en un hi pots trobar tot de botigu...

Sí, ja tenim el solstici d'estiu aquí. Aquesta nit és on es cremaran els mals averanys en multitud de fogueres esteses arreu dels Països Catalans, enceses amb la flama del Canigó. Una festa d'agermanament nacional, preludi de la diada Nacional dels Països Catalans.  S'acosta l'estiu, temps de calor, temps de descans, temps de recarregar forces per una tardor que pot ser històrica.. però mentrestant, avui toca gaudir d'una festa ben nostrada, ballar, veure sortir el sol, i carregar-nos d'energia, ja sigui des del costat del mar o dalt de la muntanya, passant per les planes o les illes!! Molt bona revetlla!

El primer dia del mes d'octubre d'enguany és la data. La data que moltes i molts catalans han estat esperant durant molt de temps: la data per fer un referèndum d'independència al Principat de Catalunya.  El camí fins a arribar a on som no ha estat gens fàcil, ni s'espera que ho sigui des d'ara i fins el citat dia. Però malgrat els embats furibunds del govern espanyol i de fiscalia polititzada, no ens arronsarem. Han de poder votar els del Sí (que espero que siguem una bona majoria) i els del No. Per què ja no es tracta solament de voler o no la independència. Es tracta, sobretot, d'exercir la democràcia, un mot del qual se'n  desconeix el significat al govern espanyol. El dia u d'octubre no només ens hi juguem construir un nou país: també ens hi juguem mantenir viva la democràcia!

No ens cobren la nit que hem passat fora tot i tenir-la contractada a l’hotel, de manera que no ens queixem, però ens sorprèn la manca d’explicacions i d’informació. Com que estem cansats, decidim acceptar, i el propi manager ens porta amb cotxe fins a l’Splendid Boutique ( http://splendidstarboutiquehotel.com/ ) , prop de la porta vella de la ciutat i del mercat de Dong Xuan ( https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g293924-d311057-Reviews-Dong_Xuan_Market-Hanoi.html ; https://en.wikipedia.org/wiki/%C4%90%E1%BB%93ng_Xu%C3%A2n_Market ) . Un cop hi arribem, ens ajuden a portar les maletes a l’habitació i el manager s’acomiada teatralment de nosaltres. L’habitació està prou bé, però ai las! Necessitem internet i, curiosament, no funciona. Reclamen educadament i la noia de recepció gairebé ens fa un drama... Ens diu que no n’hi ha, però a ella bé que li funciona. D’altra banda, no saben ni quina contrasenya correspon a cadascuna de les xarxes wifi de l’hotel, de manera que acaba...

Un cop al bus, tot i el cansament, no em puc tornar a adormir de cap manera. Així doncs, em dedico a contemplar el paisatge. Passem per camps d’arrossars, amb gent recol·lectant en alguns, mentre que en d’altres, hi ha vaques i búfals, com també es veuen a peu de carretera. Els infants juguen amb els peus descalços, aliens a tot. I també hi ha alguns cementiris gairebé dins dels mateixos camps d’arròs. Semblen cristians, però no ho podria assegurar. Per la carretera, com no, hi ha multitud de motocicletes, ja sigui amb una, dues, tres o fins i tot quatre persones al damunt, quan no amb un gos. S’hi poden veure famílies senceres: pares, amb fills a davant (ja tenen comuna mena de seient endavant) i nadons en braços de la mare... D’altres conductors mengen, fumen o bé parlen o escriuen amb el mòbil. En fi, tot un panorama. De tant en tant també es veuen panells de propaganda del govern i del partit comunista, i més ara que s’acosta la diada nacional del país, que se celebra el 2 de s...