Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Kuala Lumpur a Vang Vieng, a Laos (dia 8, 16 d’agost de 2016) (III)

La guerra civil va acabar l'any 1975 amb l'abdicació de la monarquia i la institució d'un govern de caràcter marxista que encara perdura. El rei, la reina, el príncep hereu i els germans del rei foren portats a un "camp de reeducació" comunista lluny de la capital, on varen morir poc després. Altres membres de la monarquia es varen exiliar. Soulivong Savang és actualment el cap de la família reial Lao i viu a l'exili a França. Laos és un estat amb una gran proporció de població rural. Àdhuc la capital, Vientiane (pronunciat "Viang-txan"), és una ciutat relativament petita amb només uns 200.000 habitants. Luang Prabang (103.000 habitants) és la segona ciutat del país i l'antiga seu reial de Laos. A aquestes ciutats es respira una atmosfera de tranquil·litat molt agradable, contràriament a altres capitals i ciutats d'aquesta zona d'Àsia on imperen el tràfic caòtic i la pol·lució.
El grup ètnic dominant és el Lao. La paraula "Laos" prové del Francès, on la "s" final és silenciosa.
La gent local s'anomenen "Lao" i coneixen llur país amb el nom de "Pathét Lao" (País Lao). Tenen molta afinitat ètnica, lingüística i cultural amb els habitants de l'Isaan, zona veïna al nord-est de Tailàndia, a l'altra banda del riu Mekong.
La festa més important a tot Laos és el Pimay (any nou), on se celebra el cap d'any Budista. La gent surt al carrer a llençar aigua als altres.
I continuant amb la història de Laos, en aquest article es presenta un resum de la història de Laos, un país sense sortida al mar del sud-est asiàtic, envoltat perBirmània (o Myanmar) Tailàndia, Cambodja, el Vietnam i la Xina.
Les excavacions a la regió de Luang Prabang fetes pel geòleg Fromaget, han desenterrat les restes d'homínids, similars al Sinanthropus o "Home de Pequín", que testimonien que el país Lao ha tingut presència humana des de temps immemorials. També es va trobar objectes del Mesolític i el Neolític.
Hi ha raons per creure que el país Lao sempre ha estat sempre un lloc de pas per a moltes persones de diversos orígens.
Fa 5000 anys (3000 aC.), les poblacions dels turons i piemonts al sud de la Xina comencen un moviment migratori cap al sud. Aquestes persones són els avantpassats dels pobles de llengües austroasiàtiques que són els mons i els seus cosins els khmers
En temps més recents, potser al voltant de l'any 500 aC, es van construir, a la regió de Xieng Khouang, megàlits en forma de gerres gegants o, menhirs o cromlecs. Les gerres contenien ossos cremats, objectes de bronze i de ferro. Més tard, hom anomenarà a aquesta regió "Plana de les gerres". També hi ha un important jaciment megalític a Hintang a la Província de Houaphan.
Aquestes poblacions diferents són els avantpassats dels que ara són anomenats Lao-Theungs i en un altre temps, Kha ("salvatge", "esclau"). Es van establir a l'est, sud-est i sud i van ser depassats al llarg dels segles per noves migracions.
En els primers segles de l'era cristiana, el sud del país és ocupat per txams o habitants de Txampa, regne hinduista del centre del Vietnam. Els txams són llavors desplaçats pelskhmers. Al voltant de l'any 900, el regne de Yasovarman només inclou el sud de Laos, mentre que dos segles més tard, el regne de Jayavarman VII s'estén a la regió de Vientiane. Tant els txhams com els khmers estan indianitzats i en conseqüència són permeables al budisme, que s'estén a la península indoxinesa a partir del segle VII.

És a partir del segle XI que hom data habitualment la irrupció dels pobles tai (o t'ai) a l'actual Laos. Organitzats en lideratges, combatius i conqueridors, probablement impulsats per l'expansió xinesa, els t'ai s'infiltren per Diên Biên Phu i les valls del Nam Ou i el Nam Suong. En contacte amb la civilització khmer, es converteixen gradualment al budisme i, posteriorment, imposen en les zones on s'assenten llur llengua i llur cultura. Els Lao representen una branca particular de la branca Tai. Seran ells els que ocuparan l'actual Laos i el nord de l'actual Tailàndia. Una inscripció siamesa del 1292 dóna fe de l'existència d'un regne Lao al voltant de Luang Prabang. (continuarà)
(La imatge correspon a la posta de sol a Vang Vieng)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís