Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Kuala Lumpur a Vang Vieng, a Laos (dia 8, 16 d’agost de 2016) (II)

Omplim el preceptiu formulari i paguem 35 dòlars per barba, més un dòlar extra per no portar foto de carnet. Aquest dòlar americà extra no sé gaire a què ve, ja que en cap moment ens fan la foto. Tot seguit passem el control d’immigració, amb passaport amb visa i el formulari ja omplert , i recollim les maletes. Just abans de sortir de la zona de recollida de l’equipatge, canviem dòlars per kip (https://ca.wikipedia.org/wiki/Kip) , la moneda de Laos, que està molt devaluada. Tal i com s’explica a viquipèdia: “El kip (en laosià ກີບ, literalment "lingot") és la unitat monetària de Laos. El codi ISO 4217 és LAK i s'acostuma a abreujar amb un símbol especial: , o bé N (amb la N que significa "nou"). Tradicionalment s'ha dividit en 100 att (ອັດ), tot i que a causa del poc valor de la moneda la fracció ja no circula. De fet, a començament del 2009, el kip era la sisena unitat monetària de valor més baix del món. Els primers bitllets d'atts i kips van aparèixer durant el curt període en què Laos havia declarat la independència després de l'ocupació japonesa a la Segona Guerra Mundial (1945-1946). Quan França recuperà el control de la regió, hi va reintroduir la piastra de la Indoxina Francesa d'abans de la guerra, que fou substituïda definitivament pel kip el 1954, arran de la independència del Regne de Laos, en termes paritaris (1 kip = 1 piastra).
El kip va patir diverses devaluacions continuades, per la qual cosa avui dia no és una moneda convertible. Durant el règimcomunista del Pathet Lao, els antics kips del Regne de Laos foren substituïts el 1976 per uns altres a raó de 20 kips del Regne per un del Pathet Lao, o kips de l'alliberament. Finalment, una nova reforma econòmica l'any 1979 va introduir l'anomenat nou kip a raó de 100 antics kips del Pathet Lao per un dels nous. Així i tot, les devaluacions han continuat essent constants: si el 1988 un dòlar dels Estats Units es canviava per 450 kips, el febrer del 2007 en valia més de 9.600.
A causa del poc valor de la moneda laosiana, el kip ha estat pràcticament reemplaçat pel baht tailandès, que és acceptat arreu de Laos. Un baht val 265 kips.  Emès pel Banc de la República Democràtica Popular de Laos (ທະນາຄານ ແຫ່ງ ສາທາລະນະລັດ ປະຊາທິປະໄຕ ປະຊາຊົນລາວ,Thanakhan heng Sathalanalat Paxathipatai Paxaxon Lao), en circulen bitllets d'1, 5, 10, 20, 50, 100, 500, 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 20.000 i 50.000 kips (els inferiors a 1.000 kips circulen rarament). Les monedes (de 10, 20 i 50 att i 1, 5, 10, 20 i 50 kips), tot i ser encara de curs legal, fa temps que no estan en circulació”.
Ja hem arribat a Laos! (https://www.lonelyplanet.com/laos; http://www.tourismlaos.org/) . Tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Laos; https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Laos ): La República Popular Democràtica de Laos és un estat del sud-est de l'Àsia envoltat per Tailàndia, Birmània, la República Popular de la Xina, el Vietnam i Cambotja.
El riu Mekong flueix del nord al sud de l'estat i les muntanyes principals són la Serralada Annamita i les Muntanyes de Luang Prabang.
La història de Laos com a estat amb identitat pròpia comença al segle xv amb la fundació del regne de Lan Xang per Fa Ngum.
Al segle xix, durant l'era colonial, Laos fou incorporat a la Indoxina francesa com a 'Protectorat'.

A mitjans del segle xx, poc després de la independència, l'any 1954, Laos fou involucrat a la Guerra del Vietnam. Durant la dècada dels seixanta la CIA va dur una "guerra secreta" al territori laosià amb matances no declarades obertament que varen desestabilitzar el país.  Com a conseqüència d'aquesta guerra bruta imposada pels EUA va esclatar la Guerra Civil de Laos entre el govern monàrquic establert del Regne de Laos i les guerrilles comunistes del Pathet Lao. (continuarà)
(La imatge correspon al camí vers Vang Vieng)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"