Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Kuala Lumpur a Vang Vieng, a Laos (dia 8, 16 d’agost de 2016) (IX)

Les qüestions ambientals

No podem ignorar els molts problemes ambientals que sorgeixen a Laos el 1999. La desforestació, ja sigui per l'explotació forestal o bé per l'artigatge ja ha començat a causar l'erosió i la degradació dels sòls tropicals. Les minories que practiquen l'artigatge es resisteixen a la sedentarització. L'explotació de minerals provoca la contaminació de l'aigua del riu. Els llacs de preses grans que engoleixen milers d'hectàrees condueixen a la desaparició d'algunes espècies animals.

Els perills

Patrimoni històric

L'antiga capital reial, Luang Prabang, va ser promoguda a "Patrimoni de la Humanitat", i té per tant les subvencions de la UNESCO per a la seva restauració. Això no ha de fer oblidar les amenaces al patrimoni cultural i estil de vida de Laos, el desenvolupament del turisme i la proximitat de Tailàndia: la irrupció de la televisió tailandesa és un esdeveniment important en l'evolució de l'actual Laos.

La persecució dels hmong

Com ho demostra l'informe de Grégoire Deniau del programa Envoyé spécial, el conflicte hmong continua fins avui. Aquesta població aïllada ha estat desterrada per les autoritats per haver lluitat contra el comunisme durant trenta anys al costat dels occidentals; alguns van aconseguir emigrar a les democràcies occidentals, però les tribus de muntanya restants són perseguides pels exèrcits lao i vietnamita que patrullen a l'hàbitat històric dels hmong, els últims supervivents dels quals estan confinats en un espai prohibit i continuen resistint per la seva supervivència.”

Just sortir, per set dòlars contractem un taxi oficial que ens porta fins a una de les estacions de bus de Vientiane, la capital de Laos, per tal que puguem agafar un bus. Hi arribem a temps, i com que el bus va ben ple, ens posen en una furgoneta, però ja ens han fotut. Un viatge que hauria de valer entre 4 i 6 euros (40000 o 60000 kip), ens cobra 20 dòlars, però anem amb presses i no volem discutir. La furgoneta queda plena de gent i amb mitja hora de retard, a les 10.30 del matí, hora local i cinc hores menys a Catalunya engeguem la marxa. De sortida, ens parem a una altra estació i ja continuem la marxa. Tota la furgoneta som gent occidental, menys una parella que dedueixo que són coreanes i un català que van amb un asiàtic. La sortida de la capital de Laos és tota una contradicció. Des de cases de bambú i bòvids fins a cases colonials a banda i banda de la carretera. Les cases són baixes i molta gent aprofita per tenir-hi una botiga a on ven una mica de tot. Finalment, el cansament acumulat em venc i m’adormo. No em desvetllo fins que fem una parada tècnica per dinar. Jo pico unes patates i poc més, però hi ha qui s’entaula i en poc menys de 15 minuts engoleixen quantitats, per mi, ingents, de menjar. Quan tornem a la furgoneta, observo una mica més el paisatge, que ben poc ha variat, fins que m’adormo de nou profundament. Em desvetllo just quan passem el cartell que marca que arribem a la zona de Vang Vieng. La pluja que cau en aquest moment és brutal. I durant molta estona no cessa de caure, de manera que en prou feines es pot veure la carretera. I de tant en tant, algun poblat, a on nens nuus juguen sota la pluja, ja sigui sols o passegen tranquil·lament per sobre de l’asfalt. I quan ja m’imagino quedant xopa com un ànec, quan arribem a Vang Vieng (https://en.wikipedia.org/wiki/Vang_Vieng; http://www.traveler.es/viajes/al-natural/articulos/vang-vieng-el-paraiso-rehabilitado-de-laos/3330; https://www.lonelyplanet.com/laos/northern-laos/vang-vieng).

La furgoneta ens deixa en un extrem del poble, i  des d’allí, malgrat la insistència dels conductors de tuk tuk, i després de caminar durant una bona estona i preguntar a la gent del carrer, arribem a lloc: el Campalaho The Village (https://www.facebook.com/champalaothevilla/) , que queda ja un extrem del poble, al costat del riu que rega la ciutat, el Nam Song (https://en.wikipedia.org/wiki/Nam_Song_River) . De fet, en aquesta zona, fins a l’any 2012 hi havia molts turistes que venien per turisme de borratxera (https://www.tripadvisor.com/LocationPhotoDirectLink-g612363-d3850944-i65594827-River_Tubing-Vang_Vieng_Vientiane_Province.html) . Els locals al costat del riu eren una oferta temptadora per fer tubing i beure, fins al punt fatídic que va morir gent. L’any 2012, el govern de Laos, cansat de les borratxeres i les fumades, va fer tancar els bars i el turisme es va reconvertir en turisme d’esports d’aventura, fet que encara avui està molt vigent. De fet, la gent del poble està o estava bastant cansada d’aquest tipus de turisme. A l’oficina de turisme de la ciutat, hi ha un cartell que demana a turistes d’anar vestits decentment, sense anar amb biquini o vestit de bany per la ciutat per respecte als oriünds. Tot i aquest cartell, acabarem veient alguns turistes incomplint el que es demana. La societat laosiana és molt supersticiosa i per exemple, no vol que es facin fotografies a les persones o bé que es toquin els cabells. Laos és un estat laic, a on el budisme va ser prohibit durant uns quants anys, però a dia d’avui és fàcil veure temples i veneracions a les portes de les cases, a on posen menjar i beure als esperits per tal que protegeixin les famílies. L’hostal a on ens allotgem està molt bé, a prop del riu i fet de fusta, amb un bonic pati i internet arreu. Un cop fets els preceptius tràmits d’entrada, anem a passejar pels tres carrers que discorren paral·lels pel poble, un a prop del riu i els altres més allunyats. (continuarà)

(La imatge correspon a la posta de sol a Vang Vieng)