Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint els voltants Vang Vieng, a Laos (dia 9, 17 d’agost de 2016) (II)

El guia ens explica que la majoria de gent de Laos és budista; per això és molt fàcil trobar capelletes budistes arreu, a on la gent hi diposita menjar i aigua per als esperits. Un cop visitada la cova i ja retornats a la furgoneta, reemprenem la marxa per anar a fer caiac. Desfem un tros del camí d’anada matutí i trenquem en un altre carrer sense asfaltar i amb molts solcs. Hi ha un moment, però, que hi ha una tanca que el guia obre, suposem que hi és per tal que no s’hi infiltri gent que no sigui dels tours. Passem, de nou, per camps d’arròs recent plantats. La gent prepara els brots a casa i els planta manualment. Quan arribem al lloc a on comença el caiac, els descarreguem i després de quatre consells bàsics per part del guia, ens enfilem a les petites barques i anem baixant riu avall. Hi ha moments que ens trobem amb remolins i que la velocitat de l’aigua és bastant elevada. Al cap d’una estoneta, ens parem en un bar al costat del riu a prendre una cervesa; per parar-nos, em cau una ampolla d’aigua per la closca per tal de remuntar i parar-nos! L’estona al lloc és molt agradable, però quan vaig al lavabo recordo que em costa acostumar-me a això de fer pipí a terra i tenir una galleda d’aigua amb un cassó com a cadena! Però és la manera com ho fan els oriünds, així que endavant amb immiscir-se totalment en la vida laosiana. Quan els guies ho convenen, tornem a anar riu avall, fins ja arribar pròpiament a Vang Vieng, al bell mig de la ciutat, a on desembarquem. La gent que feia tubing, una pràctica que es va regular severament, ha de baixar abans. Ja en terra ferma ens acomiadem de la família israeliana, una família molt mediterrània, amb una “mamma” molt marcada! Pel que he pogut parlar amb ells, la dona és professora universitària i treballa en investigació de plantes, i de les tres filles, la gran, en un mes entrarà a l’exèrcit israelià, pràctica obligatòria tant per a homes com per a dones en aquell país. Un altre fet curiós de l’excursió és que molta gent ens ha preguntat amb quina llengua parlem, ja que no l’identifiquen amb cap de llatina, però, sortosament, a molta gent li sona Catalunya.  La següent parada del viatge és el “Blue Lagoon”, una gorga que està a prop de la ciutat (http://www.backpacksandbunkbeds.co.uk/laos/the-blue-lagoon-vang-vieng/) . Hi van molts turistes a peu, amb bicicleta, motocicleta o buggi, però d’altres, com nosaltres, amb furgoneta tuk tuk. El camí, de nou, és preciós amb els verds camps d’arròs, la gent vivint al carrer, els nens corrent i jugant, les vaques pel mig de la carretera que no s’aparten, etc. Finalment, arribem a lloc i el guia paga quelcom per la nostra entrada, ja que no és un lloc gratuït. Hi ha un munt de gent banyant-se, la majoria orientals que es banyen vestits i amb la jaqueta salvavides. Hi ha un arbre des del qual la gent es llança, i també cordes i tobogans. Però com que la perspectiva de passar-nos més d’una hora i mitja en aquest ambient no ens abelleix, decidim anar a visitar una cova que hi ha, la “Gold Cave” o “Phu Kham Cave” (http://www.lonelyplanet.com/laos/northern-laos/vang-vieng/sights/natural-landmarks/tham-phu-kham) . Abans de pujar les costerudes escales, un cartell ens adverteix que dins de la cova és molt fosc i que és recomanable llogar un frontal per un euro al canvi. I sort que ho fem. La pujada vers la cova està feta amb esglaons desiguals i entremig, hi ha sortides per anar a fer tirolina, un esport molt de moda a la zona. Un cop arribem a la cova, flipem. Impressionants les estalactites i les estalagmites i les gruixudes columnes allí formades. Es pot entrar a la cova, relliscant per entre les roques, fins que s’arriba a un buda reclinat. Però l’experiència no acaba aquí, sinó que et pots endinsar com a mínim 100 metres més cova endins, en la foscor més absoluta. (continuarà)
(La fotografia correspon a una escena quotidiana a Laos)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís