Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de visita per Kuala Lumpur (dia 7, 15 d’agost de 2016) (i III)

Hi arribem i ens hi “refugiem” per evitar la calor sufocant que assola la ciutat. Un cop dins, només hi ha botigues de luxe, tot molt car, amb l’excepció d’algun supermercat i alguna petita botiga de souvenirs. Hi estem una bona estona, prenem un suc de coco i piquem alguna cosa, abans de tornar a sortir al carrer i dirigir-nos, tot xino-xano, ja que queda a prop, de la torre KL (https://www.menarakl.com.my/; https://en.wikipedia.org/wiki/Kuala_Lumpur_Tower ) .  Per arribar-hi, s’hi pot pujar a peu o bé amb una furgoneta gratuïta, a la qual hi pugem. La torre KL actua com a torre d’emissió i s’hi pot pujar. Segons sembla, hi ha unes bones vistes sobre la ciutat, però el preu és prohibitiu. Així doncs, fem una volta per la zona i prenem un refrescant suc de taronja i comprem algunes cosetes. També hi ha una mena de zoo a la zona, però en “passem” i baixem a peu cap l centre de la ciutat. I com que Kuala Lumpur és molt gran i només amb un dia no ho veurem tot, optimitzem el temps i agafem un bus, que és gratuït, tot i que desconeixem el perquè. Anem fins a Pasar Seni amb el bus i des d’allí anem a peu fins al Central Market (http://www.centralmarket.com.my/) . Defora hi ha unes quantes parades de menjar i beure, i per apaivagar la set, prenem uns sucs deliciosos i mengem alguns dolços boníssims. Malgrat tot, però, em puja la mosca al nas amb la mala educació i el mal tracte verbal d’un turista als oriünds. Aquestes actituds fan que al final tots acabem perdent-hi. Em mossego la llengua i entrem ja dins del mercat, a on passegem, mirem les botigues de roba, regals, etc. Ens hi passem una bona estona i la següent parada la fem a Merdeka Square (https://en.wikipedia.org/wiki/Merdeka_Square,_Kuala_Lumpur; http://www.kuala-lumpur.ws/attractions/merdeka-square.htm) , és a dir, la plaça de la llibertat, un dels punts més coneguts de la ciutat. Per arribar-hi, passem per una zona que està en obres. Finalment, hi arribem. En aquest indret s’hi va declarar la independència del país el 31 d’agost de 1957. Curiosament, de camí cap allí, ens fixem que en alguns establiments identifiquen la llengua espanyola amb la bandera argentina!! A la plaça hi ha la informació de tots els ministres que hi ha hagut des de la proclamació de la independència. Alguns dels homes que han manat el país són és oberts que d’altres, alguns molt ultra religiosos i altres més “laics” (https://en.wikipedia.org/wiki/Prime_Minister_of_Malaysia).  Hi ha un munt de banderes del país, mesquites i com ja s’ha comentat, zones en construcció. I és que Malàisia és un país que està actualment en expansió . A Merdeka Square hi ha bastanta policia per allí i fem algunes fotografies abans de tornar enrere per dirigir-nos cap a la zona de Chinatown (https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g298570-d447384-Reviews-Chinatown_Kuala_Lumpur-Kuala_Lumpur_Wilayah_Persekutuan.html; http://www.kuala-lumpur.ws/klareas/chinatown.htm). Hi ha moltes parades muntades i s’hi ven de tot. Està molt bé, però a la vegada és exasperant, ja que costa molt de poder-se moure per la zona. Com que estem cansats,  ho veiem tot però no ens hi entretenim gaire. Durant tot el dia, anem picant i bevent, ja que la xafogor asfixiant no convida a fer àpats copiosos. Finalment, tornem a l’estació de Pasar Seni  i amb el mateix bus gratuït, una línia lila, tornem cap al centre. Al bus hi anem alguns pocs turistes i molts oriünds que tornen de treballar. Baixem ja prop de l’hotel i tot xino-xano, hi arribem. Anem a prendre una reparadora dutxa i tots seguit, després d’intentar canviar infructuosament moneda per a la propera destinació, Laos (ens diuen que el millor és anar allí amb dòlars), tornem a la zona del mercat de nit de menjar, el Jalan Alor,  a on repetim al mateix restaurant de la nit anterior i amb un menú pràcticament idèntic a base de nous de macadàmia amb flor de lotus, noodles i cervesa. Després de satisfer l’estómac, retornem cap al hostel, tot passant per davant d’un pub amb que té les parets decorades amb imatges de Fidel Castro, del Che Guevara, d’Audrey Hepburn, etc. I un cop ja a l’hostal, poca cosa més que posar-nos a descansar, ja que el dia següent hem de matinar... 

(La fotografia correspon a la torre TL, a Kuala Lumpur)