Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint els voltants Vang Vieng, a Laos (dia 9, 17 d’agost de 2016) (I)

Feia molt de temps que el “quiquriqui” d’un gall  no em feia de despertador. Però avui un gall que hi ha per aquests verals ho ha fet. M’he tornat a endormiscar fins que ha sonat el despertador, i després de mandrejar una miqueta, ens hem llevat i hem esmorzat frugalment a la mateixa habitació. Seguidament, ja al lobby, que més que un lobby sembla una petita selva, del hostel, hem esperat a que arribés el guia del tour que vam contractar anit per uns 13 euros. Ha arribat un noi molt simpàtic que ens ha carregat al “tuk tuk furgoneta” i hem anat a buscar dues noies més, en aquest cas, angleses, amb qui hem parlat una estoneta. Una d’elles ja porta set setmanes viatjant per Laos, Cambodja i Vietnam i ens diu que el que més li ha agradat de moment és Laos, i més concretament, la regió del nord, a on per manca de temps, no hi podrem anar. Són noies molt simpàtiques i una ens diu, fins i tot que volia estudiar català a la seva universitat. Carreguem una noia i dos nois orientals i la següent parada la fem en un altre hotel, a on puja una família. En un primer moment, per la seva parla, semblen grecs, però quan ho preguntem, ens diuen que són israelians, un matrimoni i les seves tres filles. Un cop la furgoneta plena, ja marxem cap al nord de la ciutat, passant per la carretera nacional solcada de cases a banda i banda, a més de temples budistes i de vaques que travessen cada dos per tres la carretera i ni s’immuten per la presència de cotxes. Al cap d’una estoneta, trenquem i davant nostre comencem a veure grans camps d’arròs, fins que parem a la vora del riu i baixem. El guia ens dóna a tots jaquetes salvavides i també bosses per guardar les pertinences sense que es mullin. Estem al costat del riu Nang Som, que baixa ben ple, i més després de les últimes pluges a la regió. El creuem per un pont que no para de moure’s i passem per un poblat, a on la gent viu de l ‘agricultura de subsistència, com a la majoria del país. Seguim tot caminant per camins molt fangosos, fins al punt que hi ha qui opta per anar descalç. De camí hi ha, de nou, molts camps d’arròs (https://ca.wikipedia.org/wiki/Arr%C3%B2s) , alguns fets a mode de petites terrasses amb l’aigua desviada del cabalós riu. Finalment, arribarem al lloc on visitarem unes coves tot fent “tubing” (https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g612363-d5989934-Reviews-Tham_Nam_Water_cave-Vang_Vieng_Vientiane_Province.html) . Deixem les nostres pertinences i quan és el nostre torn, el guia, en Peter, en orienta. Pugem a un pneumàtic i agafats d’una corda, entrem a una gruta dins del riu. És un recorregut espectacular, però cal vigilar amb les pedres escantonades i les crescudes del riu. L’entrada i la sortida són un xic complexes, però per sort tinc el guia darrera que em va orientant i em dóna algun que altre cop de mà.  Tot i que no les tenia totes, l’experiència és brutal, repetible 100%. Un cop fet això, sortim de l’aigua, tot vestits i molls i anem a preparar-nos per dinar, tot i que només són dos quarts de dotze del matí. Com que el dinar encara no està preparat, passegem una miqueta per la verda zona tropical, amb el riu fluint, els turistes passejant, etc. El guia ens crida i anem a dinar arròs amb ou i verdures i uns pinxos de verdures i fruita cuits a la brasa, al mateix lloc. I és que el tour que hem contractat és de la cooperativa local, a on tots s’ajuden i també donen feina a la gent dels poblats, ja sigui recol·lectant la fruita o la verdura, pelant-la o coent-la. I per postres, un plàtan deliciós. L’única cosa que no m’acaba de fer el pes és que tiren totes les deixalles, incloses el porexpan, en un forat fet a terra. Marxem de la zona i tot xino-xano, retornem a la furgoneta, però abans ens parem a la cova de l’elefant (https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g612363-d7277393-Reviews-Tham_Xang_Elephant_Cave-Vang_Vieng_Vientiane_Province.html) , una cova que és un temple budista i que té una escultura natural que sembla un elefant, realment impressionant. (continuarà)
(La fotografia correspon a un camp d'arròs a Laos)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol