Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint els voltants Vang Vieng, a Laos (dia 9, 17 d’agost de 2016) (III)

Sort del frontal, perquè hi ha zones amb grans precipicis amb perill de mort. Anem mitjanament preparats, però hi ha qui només hi entra amb xancletes. Dins de la cova és dels millors espectacles naturals que he vist mai, natura viva en essència. Fins i tot hi ha escarabats que només viuen en la foscor. Però tampoc anem equipats i el camí no és, precisament, senzill, de manera que retornem cap a l’entrada de la cova pel mateix perillós camí. És una experiència única, brutal, entrar en aquesta cova, però també perillosa, ja que no hi ha cap mesura de seguretat i la gent hi entra com qui va a la platja. A la sortida, ens trobem amb una noia basca, que ens pregunta si som catalans per la parla. Baixem les costerudes escales, que ens fan suar de valent. I per contrarestar-ho, ens banyem al Blue Lagoon, a on la corrent és bastant intensa i per això s’entén que hi hagi cordes i que la gent es banyi amb salvavides. Fins i tot abans de l’hora pactada, ja som tots a la furgoneta i retornem cap a la ciutat. Abans d’anar-nos a regalar una bona i reparadora dutxa, mengem un deliciós “pancake” en una de les paradetes de carrer, regat amb glops de cervesa. Després de la dutxa, esperem que amaini la pluja que ha començat a descarregar, i quan ho fa, anem a comprar alguns records. Em fa gràcia que segons si són camisetes de tires, de màniga curta, de màniga llarga o bé jerseis d’hivern, els preus varien, pujant un euro al canvi cada vegada, de 2 a 5 euros. Hi ha coses molt barates, però et poden demanar un euro per una senzilla polsera de fil i 2 per una camiseta. Un cop fetes les compres, anem a sopar i repetim al “Green Restaurant”, amb molt bon menjar i bona gent laosiana. Verdures amb curri i llet de coco, rotlles de primavera frescos o patates fregides amb formatge són el nostre menú, culminat amb “mango sticky rice” i amb cervesa de Laos per ajudar a fer-ho empassar. Un cop l’estómac satisfet, busquem a on fer una copa. A l’altra banda de riu hi ha un bar que sembla agradable, però està ja tancat. En trobem un altre prop de l’hostal; a més de la carta de begudes, ens ofereixen una carta de drogues, amb marihuana, opi, speed, etc, segurament una reminiscència del tipus de turisme que venia a Vang Vieng no fa gaires any, turisme de drogues i borratxera que va acabar amb uns quants morts. El senyor, ben col·locat, ens insisteix, però només prenem alguns còctels, com ara un Laos Margarita, molt bo. Pel preu de dos còctels ens en porten tres, per l’oferta que tenen. El lloc és agradable i els ben assaborim abans de retornar a l’hostal, a on a la bella entrada ja hi ha el gos i també s’hi passeja algun gat escuat. A Laos la gent té molta cura dels gossos i gats, pel que veig. El que m’ha desagradat, però, és veure uns nens potenciar una lluita de galls... I per acabar de reblar la nit, una cervesa en la calidesa del pati de l’hostal i poca cosa més que anar a descansar les espatlles cansades després d’un dia tant màgic i intens!

(La imatge és de l'interior de la cova descoberta durant la passejada pel Blue Lagoon)