Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Kuala Lumpur a Vang Vieng, a Laos (dia 8, 16 d’agost de 2016) (VIII)

El desembre de 1987, va esclatar un breu conflicte fronterer entre Laos i Tailàndia.

Si bé ara es pot considerar que Laos viu en pau, moltes províncies van patir la guerra, i d'altres una gran inseguretat, fins a principis de 1990. Fins a finals de 1970, es van produir violents enfrontaments entre els Hmong i les forces regulars del Vietnam del Nord i Laos. Molts hmong són després assassinats, altres van aconseguir arribar a la frontera amb Tailàndia, altres finalment constitueixen bandes de pirates que operen encara a principis de la dècada de 1990.

Molts dels emigrants que van creuar el Mekong va arribar als països occidentals, però alguns van tractar de dur a terme accions de guerrilla des del territori tailandès. La província de Paksane romana així durant molt de temps en un estat d'inseguretat. Fins a la dècada de 1990, els grups de resistència dirigides per ex militars van fer d'aquesta regió una de les meques de la resistència al nou règim.

Petits grups de Patikan (partidaris), amb emplaçaments mòbils i amb bons coneixements del país, operen llavors de vegades en conjunt amb un grup de Hmongs des del nord. La seva motivació principal sembla haver estat l'oposició a l'ocupació vietnamita.

Mai la resistència laosiana, dividida en múltiples tendències i grups ètnics, servint de titella a alguns exdirigents que somiaven amb la restauració d'un règim desacreditat als ulls de la majoria dels laosians no va poder aconseguir una certa unitat.

El 1999, quan les tropes vietnamites tornen a casa (només uns pocs grups de "treballadors" participen en grans projectes a Laos), els pocs atacs o actes de sabotatge són més actes de bandidatge que no pas de resistència organitzada.

Una prosperitat relativa

La nova política econòmica dut a terme des de 1986, i la pau que a poc a poc es va estendre per tot el país han donat lloc a la prosperitat relativa. Entre 1986 i 1996, el creixement mitjà del PIB va ser de 6,4% anual, mitjana que tanmateix amaga grans disparitats.

Les regions muntanyoses que van patir una sèrie de desastres naturals amb prou feines s'han beneficiat d'aquesta millora. Laos s'ha beneficiat de l'assistència internacional força diversa (Tailàndia, Austràlia, Xina, Europa, Japó).

L'abril de 1994, es va posar en marxa el vam posar en marxa el Pont de l'amistat Lao-Thai, primer pont fronterer sobre el riu Mekong, que d'alguna manera simbolitza l'obertura al món. Es van iniciar diversos projectes hidroelèctrics de gran envergadura: les possibilitats de Laos són riques en aquesta àrea, es pot vendre electricitat a Tailàndia. De fet, l'electricitat és el primer producte d'exportació, davant l'agricultura, la fusta, l'estany i els tèxtils.

No obstant això, fins ara, la balança comercial és força deficitària, a causa d'un desenvolupament industrial molt petit.

Malgrat el creixement econòmic registrat des de 1986, la situació a les àrees d'educació i salut és més baixa del que era a principis de 1970. L'èxode massiu de les elits educades entre 1976 i 1980 encara fa sentir els seus efectes.

La crisi asiàtica

El 1997 i 1998, Laos va patir la pitjor part del que s'ha anomenat la Crisi financera del sud-est asiàtic, per bé que fora de la vall del Mekong, una economia de subsistència i baixa monetarització va protegir la major part de la població contra un contagi greu.

Tailàndia, el primer país afectat per la crisi, era el major inversor a Laos. La inversió estrangera en general va augmentar d'1.2 mil milions de dòlars en 1995 a 150 mil el 1997. Entre juliol de 1997 i final de 1998, el kip laosià va passar de 900 a 4200 kips per dòlar; també va perdre la meitat del seu valor enfront del baht tailandès. Tots els béns importats, fins i tot la gasolina, esdevingueren fora de l'abast de la població. El 1998, el creixement va ser tot just positiu.

La transició cap al capitalisme i la integració regional s'ha accelerat al segle XXI. Laos va ser amfitrió de la cimera de 2004 la desena part de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), de la qual és membre des de 1997. Així mateix, es pretén complir amb l'Organització Mundial del Comerç. La primera borsa de valors va obrir el 10 d'octubre de 2010 (continuarà)

(La fotografia correspon, de nou, al riu Nam Song)