Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Vang Vieng a Vientiane i primer tast de la capital de Laos (dia 10, 18 d’agost de 2016) (I)

El dia d’ahir va ser esgotador. M’adormo fàcilment, però els primers rajos de sol a l’habitacle em desvetllen, tot i que no m’estic de fer una mica de mandres. Tenim el temps just per acabar d’arreglar la maleta i anar a comprar esmorzar en una de les paradetes de carrer. Comprem un parell de “pancakes” deliciosos, juntament amb un suc natural per un mòdic preu de 4 euros tot plegat, aproximadament 40000 kips. Esmorzem a la recepció de l’hotel, a on un dels propietaris no para de fer exercici físic. De fet, té un petit gimnàs muntat a la recepció de l’hotel, i la seva corpenta musculada i el seu afany en els exercicis ens fan pensar que potser és esportista professional. Seguidament arriba el mini bus que ens ha de retornar a Vientiane, la capital. Va bastant ple i som els últims de pujar. Desfem el camí fet no fa pas moltes hores, però amb la diferència que no m’adormo i contemplo la poca precaució del conductor en els avançaments així com la vida als vorals. El dia a dia sembla que transcorre al costat dels rius, a on la gent pesca i ven els seus peixos i cultiva els camps d’arròs. El que sí que és habitual és també veure infants en edat escolar per les cases i per les carreteres en horari escolar. Malgrat tot, però, no es veu en cap moment malnutrició. I en tot aquest paisatge pintoresc cal no oblidar les vaques, que poblen carreteres i camps.  A mig camí fem parada i sentim parlar català. És una parella, ell de Lloret de Mar i ella d’ El Vendrell. Fa vuit anys aproximadament que passen almenys un mes als estius pel sud est asiàtic i ja han conegut uns quants països. Intercanviem impressions fins que el conductor ens diu que hem de reemprendre la marxa. A mesura que ens acostem a Vientiane, la capital, canvia el paisatge. Molta més activitat, concessionaris de cotxes, molta més propaganda, etcètera. Finalment, el mini bus ens deixa davant de l’estadi nacional, molt a prop d’on tenim l’hotel, el “Phonepaseuth Guesthouse”( http://en.directrooms.com/hotels/info/1-19-94-107094/?aw_campaignid=123848705&aw_adgroupid=8710444385&aw_matchtype=p&aw_device=c&aw_network=g&aw_placement=&aw_target=&aw_adposition=1t4&aw_targetid=kwd-43215027425&aw_loc_physical_ms=9047033&aw_creative=32192392145&gclid=CjwKEAjwm_K_BRDx5o-sxq6ouXASJAC7TsFLWFoST1QaGMV6ZFOru9aSzepqOxSplki5E9W0ff7hBRoCGH_w_wcB). En 5 minuts a pots hi arribem. (continuarà)
(La fotografia correspon al passeig que hi ha al costat del riu Mekong, a Laos)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís