Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Kuala Lumpur a Vang Vieng, a Laos (dia 8, 16 d’agost de 2016) (VI)

"La primera Guerra d'Indoxina" entre 1946 i 1954 és una guerra de descolonització impulsada principalment pels comunistes vietnamites, el Viet Minh de Ho Chi Minh, en contra dels francesos. Una part dels nacionalistes laosians, aliats del Việt Minh, es radicalitzen en la lluita contra els francesos i s'integren de manera duradora en el moviment comunista mundial. L'agost de 1950, Souphanouvong funda amb el suport del Viet Minh, el govern provisional del Pathet Lao. Una altra part del poble laosià, feroçment anticomunista, dóna suport als francesos, com ara els milers de partidaris aplegats al GCMA (i GMI). A l'abril de 1953, la 312 divisió regular de l'Exèrcit Popular vietnamita la força armada del Viet Minh, creua la frontera de Laos amb el suport de la petita guerrilla Pathet Lao. Els independentistes laosians aconsegueixen, gràcies al suport dels seus aliats vietnamites, el control d'una àmplia zona, incloent-hi l'Altiplà de Bolaven al sud i moltes províncies del nord.

La victòria del Viet Minh en la batalla de Dien Bé Phu el 1954, abans de l'Conferència Internacional a Ginebra que confirma la divisió entre els dos estats vietnamites: laRepública Democràtica de Vietnam (Vietnam del Nord), comunista, i l'Estat del Vietnam (Vietnam del Sud), reemplaçat l'any següent per la República de Vietnam, on la influència dels Estats Units reemplaça ràpidament la dels francesos. Igual que a Laos, la Conferència confirma la monarquia constitucional establerta pels francesos el 1947, però reconeix oficialment el Pathet Lao, les forces militars del qual són autoritzades a reagrupar-se en dues províncies al nord-est. Sens dubte hom troba en ambdós bàndols patriotes partidaris de la unió, pel bé del país, però el context geopolític regional i global té prioritat sobre la causa purament laosiana, i el més intransigent dels dos bàndols. El Pathet Lao no accepta el control del govern reials sobre les seves dues províncies; i els militars de dreta no van acceptar les victòries electorals del Pathet Lao. Fundat oficialment el 1955, el Partit Comunista Laosià, o Partit Popular Lao, forma secretament el nucli dirigent del Pathet Lao. Un govern d'unitat nacional, format el 1962, salta fet miques ràpidament.

La Segona Guerra d'Indoxina comença pocs anys després: fins a 500.000 soldats nord-americans seran destinats al Vietnam del Sud per intentar contrarestar els guerrillers comunistes que reben del Nord ajuda massiva. La "Ruta Ho Chi Minh", la xarxa de camins i senders que els nord-vietnamites utlitizen a la Serralada Annamita per proveir els seus aliats del Viet-Cong al Vietnam del Sud, es troba en territori laosià. Durant anys, els bombarders nord-americans amb base a Tailàndia tracten de bloquejar aquesta artèria vital per als comunistes vietnamites. Entre 1964 i 1974, Laos va esdevenir el país més bombardejat de la història, si es compara el bombardeig de la població: durant 10 anys el país va patir una missió de bombardeig cada 7 minuts. Els nord-americans, de forma massiva, ajuden el Govern Reial, que permet, a canvi, la CIA d'establir bases a les muntanyes i reclutar mercenaris entre les minories de lesturó que durà a terme accions de comandament contra els nord-vietnamites i llurs aliats del Pathet Lao. De 1954 a 1974, el Pathet Lao, però se les arregla per estendre la seva influència en la majoria de les zones de muntanya, ajudat per la intervenció directa, però camuflada, de tropes regulars nord-vietnamites.

A Laos, portat pel destí a un conflicte que no és realment el seu, les minories ètniques de muntanya són, tant en un cantó com a l'altre, en la línia del front. La CIA estatunidenca va reclutar massivament hmongs, encapçalats pel general Vang Pao en les seves forces especials. La CIA envià per avió instructors i agents a les muntanyes de Laos, que portaven també l'opi hmong amb destinació a la capital, Vientiane per finançar aquesta guerra - això al mateix temps que els Estats Units oficialment participaven en la "guerra contra les drogues".

Pel cantó del Pathet Lao, hi ha una majoria de Lao theung, que formen una gran part de la població del territori controlat pel Pathet Lao. Però també hi ha molts Lao Theung en les files de les Forces Especials i en les files de la FAR, les Forces Armades Reials.

El conflicte tindria 350.000 morts (una desena part de la població) i molts refugiats.

Durant aquest període (1954-1974), els francesos van ser capaços de mantenir la seva influència a través del paper considerable que juguen encara (com John Deuve) en el marc de sectors com ara l'educació, la justícia, salut, i fins i tot la formació militar El líder de la dreta neutralista, el príncep Souvanna Phouma, el primer ministre gairebé sense interrupció entre 1951 i 1975, francòfil per la seva educació i el matrimoni, manté voluntàriament la influència francesa, que no és escombrada per la participació massiva dels nord-americans en el camp militar i econòmic. Es dóna la circumstància que augmenta l'aposta per l'ajuda estrangera. Laos és llavors és país més ajudat del món, per càpita; algunes grans famílies s'enriqueixen considerablement, però el conjunt de la població també se'n beneficia. Així, tot i la guerra, es pot observar durant aquest període un considerable progrés en el camp de l'educació i la salut. (continuarà)

(La fotografia correspon al riu Nam Song)