Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 4): Santa Clara (19 març de 2016) (IX)

·         El procés va començar a la ciutat de Miami, la tardor del 2000, i es va acabar set mesos després, al juny del 2001. Hi van comparèixer més de 70 testimonis. Van caldre 119 volums de transcripcions, caixes de documents de prova i 15 volums de narracions de fets previs al judici.

·         Els Cinc van ser condemnats al desembre del 2001. L'acusat principal, Gerardo Hernández, va ser condemnat a dues cadenes perpètues. Altres dos, Antonio Guerrero i Ramón Labañino, també van rebre cadena perpètua. Fernando González i René González van ser condemnats a 19 i 15 anys, respectivament. En tots els casos es va tractar de les sentències màximes.

·         S'hi van presentar 26 càrrecs per separat contra els cinc. Vint-i-quatre d'ells són càrrecs relativament menors i més aviat tècnics. Però dos eren greus, ja que cadascun d'ells implicava la cadena perpètua.

·         Un dels altres 24 càrrecs va ser el de no registrar-se com a agents estrangers davant la Fiscalia General dels Estats Units. Els acusats van acceptar aquest càrrec. Tanmateix, van tractar d'explicar que sota una doctrina de les lleis nord-americanes coneguda com a Defensa de Necessitat, havien de ser eximits per no haver complit amb aquest tecnicisme, ja que la seva missió implicava suposadament la protecció de vides humanes, evitar danys a propietats i prevenció d'actes terroristes.

·         El 9 d'agost del 2005, el XI Circuit d'Apel·lacions d'Atlanta va revocar les condemnes i va ordenar un nou judici, però els cinc van continuar a la presó. Un any després, el ple d'aquesta mateixa Cort, va rebutjar per majoria aquella decisió i va ratificar les condemnes, va negar la realització d'un nou judici i va enviar de nou el cas al paner per a la consideració dels aspectes restants.

·         Els dos membres del paner amb dret de participar en la votació, Byrch i Kravitch, es van oposar a aquesta decisió i van reiterar que "aquest era un cas excepcional en el qual s'imposa un canvi de seu a causa del prejudici latent a la comunitat que fa impossible conformar un jurat imparcial". I amb aquest veredicte, el XI Circuit va ratificar la decisió de la Cort de Miami de negar les mocions presentades per la defensa per canviar la seu i realitzar un nou judici. Així, van romandre confinats en presons de màxima seguretat.

·         Les autoritats cubanes plantegen que el judici es va realitzar sota condicions no propícies per als Cinc, i sota les pressions d'aquestes organitzacions opositores, per la qual cosa consideren que el procés és injust i tèrbol. De la mateixa manera s'ha pronunciat l'organització Amnistia Internacional.^”

Estem assedegats, però no trobem enlloc a on beure res fresc, així que entrem en un petit supermercat mixt (meitat privat, meitat estatal) i comprem beguda. Jo em compro una malta, que m’encanta. De totes maneres, però, no m’acaba d’agradar el comportament dels dependents. Fan la seva feina, n’hi ha tres, la botiga és petita i ens controlen com si haguéssim de robar... Finalment, trobem un bar al centre de Santa Clara i podem entrar a beure una “Bucanero” ben fresca per un mòdic preu. És un lloc molt freqüentat per oriünds i amb bon ambient. En sortint mirem alguns paradetes d’artesania i anem cap al cotxe. El cotxe el tenim aparcat en un lloc que la senyora de la casa a on estan els altres els hi va dir. Però la sorpresa és que s’ha d’aparcar per tenir el cotxe aparcat al carrer! La dona els el va fer deixar davant d’una determinada casa, i segons la propietària de la mateixa, el seu marit s’havia passat la nit vigilant i ens demanava tres euros. Tota una martingala sense cap ni peus, que provoca algun malentès per la picaresca amb la que ens volen treure diners. Ens enfadem i marxem una mica picats amb les dues dones... (continuarà)

(La fotografia correspon a l'interior del tren blindat)