Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 5): Cayo Santa María (20 març de 2016) (I)

A la nit hi ha hagut concentració de gent que va a fer treball voluntari al camp, però no me n’entero. De fet, no em puc ni llevar. Tinc una ressaca de campionat i em quedo una estoneta al llit abans d’anar a esmorzar amb la resta de gent. Tampoc és el que vaig arribar a beure, però la combinació de licors va ser mortal de necessitat. Omplo una mica l’estómac com puc, enmig de boires i de la veu de l’Ignacio, fresc com una rosa! Em poso la roba de bany i pujo al cotxe. M’endormisco, i sort que ho faig, ja que el trajecte fins als Cayos és llarg. Anem cap a la zona del Cayo Santa María (https://es.wikipedia.org/wiki/Cayo_Santa_Mar%C3%ADa), travessant una impressionant autopista “El Pedrapién”, una carretera de 48 km elevada sobre el nivell del mar i que permet unes impressionants vistes (http://camaguebax.awardspace.com/generos_periodisticos/medio_ambiente_pedraplen.htm; http://www.visitarcuba.org/el-pedraplen ) . Per tal de poder-hi entrar, però, cal pagar un preu simbòlic i els guardes et demanen la documentació. Em desperto ja del tot quan ens parem per preguntar si anem bé, concretament just a la zona a on hi ha l’Aquari i Delfinari dels Cayos. De fet, com que és una zona turística a on hi ha molts hotels de luxe, meitat participació estatal, meitat inversió estrangera, principalment espanyola, fins i tot hi ha un aeroport, l’aeroport de “Las Brujas”. Finalment acabem trobant el que cerquem: una paradisíaca platja, previ pas per un petit aiguamoll farcit de flamencs. A la platja no hi ha gairebé ningú: només una parella que queda lluny de la nostra vista. I les imatges que ens queden davant de la vista són espectaculars: una platja de sorra blanca, amb aigües translúcides i un horitzó net per una banda, mentre que per l’altra hi ha uns edificis en construcció, que segons ens ha explicat l’Ignacio, havien estat dissenyats per ell, com a arquitecte que és. No acabo de trobar-me en les millors condicions, però gaudeixo moltíssim de les vistes, de la màgia, de tot. Fa bastant de sol i amb la ressaca, no m’acabo de trobar bé del tot... Al cap d’una estoneta, decidim canviar de lloc i anar a una altra platja. Seguim les indicacions de la guia i busquem la platja de “La Perla”. Tot i que el paisatge és preciós, engrescador, no deixo d’indignar-me una miqueta per culpa dels hotels turístics, els ressorts que hi ha. Finalment, arribem a un cul de sac, a un lloc que jo permet el pas de vehicles i que porta a la platja de “las Gaviotas”, en un sender de 700 metres.  Preguntem al guia i ens diu que per uns 8 CUC podem entrar, així que paguem i entrem. El noi és molt simpàtic i ens dóna conversa. Per als oriünds de l’illa, el preu de l’entrada és molt inferior al que paguem nosaltres. I ens endinsem dins d’un camí enmig de la vegetació, amb grans nius de termites, passem també per una zona molt seca, com si fos un desert, amb la terra esquerdada... i arribem al paradís! (continuarà)

(La imatge correspon al flamencs observats durant la parada a la primera platja)