Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 6): Trinidad (21 març de 2016) (II)
Els habitatges existents en el Valle de
los Ingenios, constitueixen exponents del tipus de construcció
vinculada a activitats econòmiques, essencialment la producció de canya
de sucre.
El treball de restauració d'aquest lloc el dirigeix
l'Oficina del Conservador de Trinidad i Valle de los Ingenios creada el febrer de 1997.
Primers habitants
A la Trinidad precolombina es dóna una barreja de
cultures primitives provinents d'altres llocs del Carib, com la cultura aruaca, que partint de la conca
Orinoco-amazònica es van estendre per les petites illes del Carib fins a Cuba;
les del Golf
de Mèxic preferentment de la península de Yucatán; i des
de la península de la Florida, via Bahames, sense descartar altres possibles migracions des
de Centreamèrica.
Els primers habitants del territori pertanyien a un
grup anomenat Siboney d'origen arawak assentat en el cacicazgo de Guamuhaya,
que es dedicaven a la recol·lecció, la caça, la pesca i tenien una ceràmica
molt rudimentària, emprant escopinyes marines i ossos, a més de molts adorns i pintures.
Etapa colonial
Els arxius de la corona espanyola testifiquen que
divendres 23 desembre 1513 va arribar Diego Velázquez de Cuéllar al riu del Guaurabo prop de Jagua. A principis de 1514 es
funda la Vila de la Santísima Trinidad a la vora del riu Arimao, prop de la
badia de Jagua (avui badia de Cienfuegos).
Però el lloc estava enfora dels rius on s'establiren els cercadors d'or, això
va dur que es traslladés i a mitjans de 1515 ja es trobava en el lloc actual.
En 1518, Hernán Cortés surt
de Trinidad cap a la conquesta de Mèxic.
Trinidad era un assentament ric en
or, però quan es va esgotar aquest mineral es va produir un gran despoblament
com a la resta de l'illa. A finals del segle XVI només quedaven sis famílies
espanyoles a la comarca. Amb el descens de la població nativa comença la
importació massiva d'esclaus africans. Per aquest període la funció estratègica
de la ciutat portuària és suplantada per la seva funció econòmica
Durant els primers tres segles de la
colònia, l'activitat econòmica fonamental va ser l'anomenat "comerç de
rescat", el contraban amb els corsaris i pirates de la resta del Carib, el
que va provocar molts problemes amb el govern central de l'illa.
El segle XVII es caracteritza pel
desenvolupament de la ramaderia i les plantacions de canya de sucre i de tabac.
A causa de la demanda de productes de la ramaderia i del tabac, fa que Trinidad
entri en un període de prosperitat.
A finals del segle XVIII, augmenta el
desenvolupament agrícola de la canya de sucre a causa del comerç amb la resta
de les illes de la regió i l'entrada de gran quantitat d'esclaus a les
plantacions. El Valle de los Ingenios es converteix en una zona altament
productiva.
En el cens
de 1827 s'empadronen en Trinitat, només a l'àrea urbana, 12.543 habitants. En
aquesta època comença l'auge de les grans construccions de diversos estils (el
Palau de Borrell, el Palau de Iznaga, el Palau de Don Just Cantero, el Palau
del Comte de Brunet i el Palau de Bécquer).
La bonança econòmica no va durar molt, ja que es
basava en dos fràgils suports: el treball esclau i la sobreexplotació dels sòls
i dels recursos energètics. Això va conduir a uns rendiments agrícoles i
industrials poc eficients en uns moments en què altres produccions sucreres com
la remolatxa d'Europa comencen a ocupar part del mercat mundial.
S'inicia així, a partir de la dècada de 1840, la
decadència de Trinidad. Decadència que no es va poder evitar ni amb el procés
de modernització que alguns terratinents varen introduir en alguns dels seus ingenios.
Aquests emigren cap a altres regions més desenvolupades i de majors
perspectives com Cienfuegos, Sancti Spíritus i Puerto Príncipe. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels altres carrers de Trinidad)
Comentaris