Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 6): Trinidad (21 març de 2016) (II)

Els habitatges existents en el Valle de los Ingenios, constitueixen exponents del tipus de construcció vinculada a activitats econòmiques, essencialment la producció de canya de sucre.
El treball de restauració d'aquest lloc el dirigeix l'Oficina del Conservador de Trinidad i Valle de los Ingenios creada el febrer de 1997.

Primers habitants

A la Trinidad precolombina es dóna una barreja de cultures primitives provinents d'altres llocs del Carib, com la cultura aruaca, que partint de la conca Orinoco-amazònica es van estendre per les petites illes del Carib fins a Cuba; les del Golf de Mèxic preferentment de la península de Yucatán; i des de la península de la Florida, via Bahames, sense descartar altres possibles migracions des de Centreamèrica.

Els primers habitants del territori pertanyien a un grup anomenat Siboney d'origen arawak assentat en el cacicazgo de Guamuhaya, que es dedicaven a la recol·lecció, la caça, la pesca i tenien una ceràmica molt rudimentària, emprant escopinyes marines i ossos, a més de molts adorns i pintures.

Etapa colonial

Els arxius de la corona espanyola testifiquen que divendres 23 desembre 1513 va arribar Diego Velázquez de Cuéllar al riu del Guaurabo prop de Jagua. A principis de 1514 es funda la Vila de la Santísima Trinidad a la vora del riu Arimao, prop de la badia de Jagua (avui badia de Cienfuegos). Però el lloc estava enfora dels rius on s'establiren els cercadors d'or, això va dur que es traslladés i a mitjans de 1515 ja es trobava en el lloc actual. En 1518, Hernán Cortés surt de Trinidad cap a la conquesta de Mèxic.
Trinidad era un assentament ric en or, però quan es va esgotar aquest mineral es va produir un gran despoblament com a la resta de l'illa. A finals del segle XVI només quedaven sis famílies espanyoles a la comarca. Amb el descens de la població nativa comença la importació massiva d'esclaus africans. Per aquest període la funció estratègica de la ciutat portuària és suplantada per la seva funció econòmica
Durant els primers tres segles de la colònia, l'activitat econòmica fonamental va ser l'anomenat "comerç de rescat", el contraban amb els corsaris i pirates de la resta del Carib, el que va provocar molts problemes amb el govern central de l'illa.
El segle XVII es caracteritza pel desenvolupament de la ramaderia i les plantacions de canya de sucre i de tabac. A causa de la demanda de productes de la ramaderia i del tabac, fa que Trinidad entri en un període de prosperitat.
A finals del segle XVIII, augmenta el desenvolupament agrícola de la canya de sucre a causa del comerç amb la resta de les illes de la regió i l'entrada de gran quantitat d'esclaus a les plantacions. El Valle de los Ingenios  es converteix en una zona altament productiva.
 En el cens de 1827 s'empadronen en Trinitat, només a l'àrea urbana, 12.543 habitants. En aquesta època comença l'auge de les grans construccions de diversos estils (el Palau de Borrell, el Palau de Iznaga, el Palau de Don Just Cantero, el Palau del Comte de Brunet i el Palau de Bécquer).
La bonança econòmica no va durar molt, ja que es basava en dos fràgils suports: el treball esclau i la sobreexplotació dels sòls i dels recursos energètics. Això va conduir a uns rendiments agrícoles i industrials poc eficients en uns moments en què altres produccions sucreres com la remolatxa d'Europa comencen a ocupar part del mercat mundial.

S'inicia així, a partir de la dècada de 1840, la decadència de Trinidad. Decadència que no es va poder evitar ni amb el procés de modernització que alguns terratinents varen introduir en alguns dels seus ingenios. Aquests emigren cap a altres regions més desenvolupades i de majors perspectives com Cienfuegos, Sancti Spíritus i Puerto Príncipe. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels altres carrers de Trinidad)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís