Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 7): de Santa Clara a l’Havana (22 març de 2016) (VI)

Visita d'Obama a l'illa

El president Obama va arribar a Cuba per realitzar una visita de tres dies el 20 de març de 2016. El president dels Estats Units liderava una delegació d'entre 800 i 1.200 persones, inclosos empresaris i els congressistes que havien ajudat a establir, el 2014, l'acord de normalització.

Obama va ser el primer president dels Estats Units en funcions a visitar Cuba des de la visita de Calvin Coolidge del 1928. Obama va advertir, prèviament, que només visitaria Cuba si podia entrevistar-se amb el moviment dissident cubà: "Si hi vaig, part del tracte és que hi puc parlar amb tothom. Ho he deixa't prou clar en les converses directes amb el president Raúl Castro, que seguirem acostant-nos a aquells que desitgen ampliar l'abast de, ja sabeu, la llibertat d'expressió dins de Cuba."

Reaccions a nivell domèstic

Cuba

Raúl Castro, president cubà des del 2008 i un dels líders de la revolució cubana de la dècada de 1950, va declarar el 2013 que ja s'estava produint al país una "transferència lenta i ordenada del lideratge de la revolució a les noves generacions". Castro ha deixat caure que podria retirar-se totalment de la primera línea política el 2018. Quan es va anunciar l'acord, el desembre de 2014, Castro va comparar la revolució marxista que els va portar a ell i al seu germà Fidel al poder 60 anys abans amb els avantatges que aportaria una millora de les relacions amb els Estats Units, principalment pel final de l'embargament de Cuba.

Fidel Castro també va mostrar-se favorable al desgel en les relacions entre Cuba i els Estats Units en una declaració que va publicar el diari Granma el 26 de gener de 2015. Tot i advertir que "no confiem en les polítiques dels Estats Units, sempre defensarem la cooperació i l'amistat amb tots els pobles del món, entre els quals es troben els nostres rivals polítics."

El desembre de 2014 Raúl Castro va agrair públicament al Papa Francesc i a l'Església Catòlica el seu paper en les converses secretes que havien desembocat en l'intercanvi de presoners entre els dos països. Segons autoritats de l'església cubana, s'estava planejant la construcció de noves esglésies catòliques, fet que havia estat bloquejat des de la revolució de 1959. La primera església s'ha de construir a Sandino. Així, aquesta església es convertirà en la primera construïda des que Cuba es va declarar un estat ateu el 1959. (continuarà)

(La fotografia correspon, de nou, a una imatge del Malecón)