Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 7): de Santa Clara a l’Havana (22 març de 2016) (I)

Dormo profundament: avui no cal que matinem excessivament. Ens llevem i recollim les coses abans d’anar a esmorzar a la mateixa casa a on dormim, a casa la Myriam i l’Ignacio, que ja ens esperen amb la taula ben plena. Mentre esmorzem, per variar, la verborrea de l’Ignacio ens fa companyia. Ens expliquen que el seu fill està malalt i s’ha passat la nit vetllant-lo i fent-li banys d’aigua freda. Quan li preguntem per l’edat del fill, no podem evitar haver de mantenir la seriositat, ja que el no té 22 anys .La Myriam ens explica que ha d’anar-li a buscar antibiòtics. La veritat és que em sorprèn agradablement el nivell d’educació sanitària de què disposa tota la població. Tan de bo la gent de molts altres llocs del món, fos la meitat de culta, no només en aquest aspecte sinó en molts d’altres. L’esmorzar que ens preparen és realment deliciós. Abans de marxar de casa de l’Ignacio, aprofitem per anar a comprar una targeta per internet (a Cuba, hi ha connexió a internet, però en aquest cas cal comprar una targeta de 1h i connectar-se a diferents llocs de les ciutats a on hi ha wifi; el preu de la targeta no és gaire car, 3 o 4 CUC; alhora també sempre hi ha que t’intenta vendre targetes ja utilitzades com a noves, però a un preu més econòmic) i també per anar al banc a treure diners. Al banc hi ha un senyor que controla l’entrada i sortida de gent i només deixa que hi hagi un determinat nombre de persones a dins. Alhora, en preguntar quin servei vols utilitzar, et dóna tanda per una finestreta o una altra. Ens hi esperem una bona estoneta i mentrestant observo com la gent entra i sort,  les operacions financeres que ofereix el banc a les pantalles de plasma, i també quina és la pensió i quan es cobra. Quan hem tret diners, ja retornem cap a l’hostal per abandonar definitivament Santa Clara. Sento un xic de nostàlgia d’haver de marxar... paguem, ens acomiadem i esperem que els que han anat a buscar el cotxe ens vinguin a buscar... però hem de sortir abans de la casa, ja que avui és dia de fumigar. Per què? Doncs per evitar l’expansió de virus Zika. És obligatori la fumigació (gratuïta) de les cases un cop per setmana. Si no hi ha ningú, els militars que se n’ocupen ja tornen més tard. Hi ha un control estricte per tal que això es faci i la població està realment molt conscienciada. (Continuarà)
(La fotografia correspon al Malecón, a l'Havana)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís