Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 6): Trinidad (21 març de 2016) (IV)

Un símbol de concòrdia entre els elements urbà i natural, que encara forma part de la tradició Trinitària, el constitueix l'arbre municipal. Es tracta d'un sabicú (arbre gros de la família de les lleguminoses), situat enfront de l'antic emplaçament del cabildo, fora de la Plaça Major.
En el segle XVIII la seva configuració posseïa ja un traçat al voltant de la centralitat dels edificis disposats al voltant de places i placetes.
La singularitat del format urbà de Trinitat es va enriquir durant la primera meitat del segle XIX, per l'esplendor econòmic que li va atorgar a la ciutat el foment de la indústria sucrera en la seva Vall de Sant Lluís.
Llocs d’interès
Places i placetes
·         Plaça de Las Tres Palmitas : A només cent metres al sud de Segarte, hi ha aquesta placeta, formada pels carrers Media Luna, Real del Jigüe i Cañada. Per la seva forma triangular, les seves dimensions i les edificacions que la limiten, és un espai agradable a la vista.
·         Plaça de Santa Ana: Està situada a l'extrem oriental del Centre Històric, a uns 500 metres de la Plaça Major, va ser urbanitzada cap a finals del segle XVIII i va constituir el punt d'accés al Valle de los Ingenios i important artèria comercial de l'època. Allà es destaquen dues edificacions, l'Ermita de Santa Anna i la Presó Reial.
·         Plaça de las tres cruces : Es troba a l'extrem nord-oest del Centre Històric, al barri conegut comEl Calvario. Enmig del seu ampli espai s'aixequen tres creus de fusta, posades com a mínim des de 1826 i van ser punt d'arribada de les processons catòliques durant la Setmana Santa i el Corpus, per la qual cosa la plaça va adquirir rellevància des dels moments inicials de la conquesta i colonització. Al voltant d'aquesta plaça hi ha diversos immobles dels segles XVIII i XIX que li donen un aire peculiar, ja que ens mostra exemples típic de l'arquitectura vernacla.
·         Plaça Carrillo:Plaça de significació especial, té el nom històric de Carrillo, encara que els trinitaris la coneixen simplement com el parc. Es localitza al sud-est del centre històric, ja que a finals del segle XVIII la ciutat tendia a créixer en aquesta direcció. Aquesta zona, totalment remodelada a principis del segle XX i en la qual predomina l'eclecticisme arquitectònic, compta entre els immobles més importants l'edifici que sempre va ocupar el govern civil, abans denominat Ajuntament, avui seu de l'Administració municipal i l'església de Sant Francesc de Paula. Els voltants de la plaça Carrillo han estat durant aquest segle, el centre de l'activitat comercial i administrativa de la ciutat.
·         Plaça Major:
Constitueix el cor del centre històric urbà de Trinitat, es limita pels carrers Real del Jigüe, Crist i Desengaño. Envoltada per notables residències, ha arribat a l'actualitat tal com fou configurada en els mitjans del segle XIX.

Des dels primers anys d'urbanització de la vila es comença a delimitar aquest espai com a plaça, sent la construcció de l'Antiga Parroquial Major qui la fa anomenar com Plaça de l'Església. És a partir de l'any 1700 que es comença a construir al seu voltant les cases de les més importants famílies de la ciutat. L'any 1842 s'assenyala com Plaça Major l'espai davant de l'església parroquial, llavors en procés de construcció. En realitat, la plaça no era tal i no només l'església es trobava de costat, sinó que els habitatges del seu entorn, excepte les situades al sud, també estaven de costat, amb les façanes d'ingrés cap als carrers que condueixen a la plaça.(continuarà)
(La imatge correspon al Vall de Vinyales des del mirador)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís