Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 4): Santa Clara (19 març de 2016) (V)

Els seus detractors sostenen que els admiradors del Che han realitzat una gran propaganda per a presentar-lo com un guerrer formidable, però que en realitat va ser un pobreestrateg. Fonamentalment sostenen que, atenent als resultats, Guevara va fracassar en la direcció de l'economia cubana, car «supervisà el quasi col·lapse de la producció de sucre, el fracàs de la industrialització i la introducció del racionament -tot això, en la que havia estat una de les quatre nacions llatinoamericanes més reeixides des d'abans de la dictadura de Batista-».

El periodista estatunidenc Paul Berman, en un article en anglès titulat «El culte del Che: no aplaudeixin Diarios de motocicleta» (2004), critica la pel·lícula Diarios de motocicleta i sosté que "aquest culte modern del Che" enfosqueix l'"impressionant conflicte social" que actualment està tenint lloc a Cuba. Per exemple, l'article menciona l'empresonament de dissidents, com el poeta i periodista Raúl Rivero, que fou finalment alliberat després de la pressió internacional deguda a una campanya de solidaritat internacional dirigida pel Comitè Internacional per la Democràcia a Cuba que comptà amb el suport d'antics dissidents del bloc soviètic i altres personalitats com el Václav Havel, Lech Wałęsa, Árpád Göncz, Elena Bonner, entre d'altres. Berman afirmà que als EUA, on Diarios de Motocicleta rebé ovacions en el Festival de Cinema de Sundance, l'adoració del Che ha causat que els estatunidencs passin per alt la situació urgent dels dissidents cubans.

La figura d'Ernesto Guevara també ha estat criticada des de sectors radicals, principalment anarquistes i llibertaris civils, considerant-lo una persona autoritària la qual tenia com a fita la creació d'un règim d'estat estalinista i burocràtic

Curiositats

L'asma de Félix Rodríguez

Félix Rodríguez, l'agent de la CIA que tingué una intervenció decisiva sobre la captura i l'assassinat del Che Guevara realitzà, l'any 1992, el següent relat sobre l'efecte emocional que li causà el fet:

«

En caminar, amb l'aire fresc de la muntanya, em vaig adonar que panteixava i se'm feia difícil respirar. El Che estava mort però la seva asma, un mal que mai havia patit en la meva vida, se m'havia transmès. Encara avui la meva crònica falta d'alè és un record constant del Che i de les seves últimes hores de vida a l'aldea de La Higuera.

»

Perón i la seva opinió sobre el Che

«

Era un dels nostres, potser el millor: un exemple de conducta, de despreniment, d'esperit de sacrifici i de renunciament. La profunda convicció en la justícia de la causa que abraçà, li donà la força, el valor, el coratge que avui l'eleva a la categoria d'heroi i de màrtir...

»

Ernesto Guevara i el futbol

El periodista i escriptor argentí Hugo Gambini detallà en el seu llibre "El Che Guevara" (de 1968) els inicis de la relació d'Ernesto Guevara amb el futbol:

«

Llegia les cròniques esportives per a informar-se sobre els campionats professionals de futbol i com que la majoria dels seus amics eren addictes als mateixos clubs (Boca Juniors o River Plate), Ernesto en volgué escollir un de diferent. Quan descobrí l'existència del Rosario Central, un club de la ciutat on ell havia nascut, s'adherí fervorosament a la seva divisa. A partir d'aquell instant li encantava que li preguntaren de quin equip era, perquè li donava l'oportunitat de respondre amb certa altivesa: "De Rosario, de Rosario Central. Jo sóc rosarià". (continuarà) (La fotografia correspon a una inscripció que es pot llegir a l'estàtua del Che que hi ha al mausoleu que porta el seu nom)

»