Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 4): Santa Clara (19 març de 2016) (i X)
Continuem caminant i arribem a un
altre lloc, el Tren blindat (https://en.wikipedia.org/wiki/Tren_Blindado)
. El tren blindat, és un tren descarrilat pels revolucionaris durant la Batalla
de Santa Clara (https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Santa_Clara),
una emboscada per fer descarrilar un tren del govern de Batista. Es pot entrar
als vagons, a on hi ha roba, utensilis, etc. En poca estona ho tenim fet; de
fet, ens afanyem bastant perquè no trigaran gaire a tancar. Seguidament, entrem
en un petit mercat amb coses artesanals i ens firem. Em compro un bonic vestit
de fil que m’encanta. No hi ha gaires botigues; de fet, Cuba s’ha modernitzat
molt en aquest sentit. Parlant amb alguns dels que hi havia estat feia uns
anys, comentaven que abans era ben difícil comprar records o altres coses. Però
ara no hi ha moltíssima oferta, però es poden comprar coses.
Després d’una estoneta per allí,
retornem cap al centre de la ciutat, tot xino-xano, contemplant la gent, el
paisatge, la tranquil·la vida cubana.
Ens separem i ens anem a dutxar, ja que avui soparem a casa de la
Míriam. A les vuit, ja ens esperen puntualment amb una taula d’allò més ben
parada. I ens obsequien amb menges delicioses i també amb un tango que ens
ballen ella i l’Ignacio, el seu marit, mentre sopem. L’Ignacio és tot un personatge. No calla mai!
Té respostes per tot i la ment i va més ràpid que la parla. En acabar el
deliciós sopar, ens ofereixen pujar al terrat a prendre una copa, sota el cel
de Santa Clara. I com que la proposta sona irresistible, ho fem. Es veu la
ciutat il·luminada, moltíssima tranquil·litat i prenem un parell de còctels. Jo
m’atreveixo amb dos de molt carregats... i n’acabaré pagant les conseqüències.
Entre els cinc que som tenim una agradable conversa, però se’ns hi afegeix
l’Ignacio explicant-nos multitud de vicissituds i anècdotes, així com la
quotidianitat de l’illa. La veritat és que és una conversa d’allò més interessant,
però se’ns fa molt tard i optem per anar a planxar l’orella unes quantes
horetes...
(La imatge correspon a un dels carrers de Santa Clara)
Comentaris