Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 4): Santa Clara (19 març de 2016) (i X)

Continuem caminant i arribem a un altre lloc, el Tren blindat (https://en.wikipedia.org/wiki/Tren_Blindado) . El tren blindat, és un tren descarrilat pels revolucionaris durant la Batalla de Santa Clara (https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Santa_Clara), una emboscada per fer descarrilar un tren del govern de Batista. Es pot entrar als vagons, a on hi ha roba, utensilis, etc. En poca estona ho tenim fet; de fet, ens afanyem bastant perquè no trigaran gaire a tancar. Seguidament, entrem en un petit mercat amb coses artesanals i ens firem. Em compro un bonic vestit de fil que m’encanta. No hi ha gaires botigues; de fet, Cuba s’ha modernitzat molt en aquest sentit. Parlant amb alguns dels que hi havia estat feia uns anys, comentaven que abans era ben difícil comprar records o altres coses. Però ara no hi ha moltíssima oferta, però es poden comprar coses.

Després d’una estoneta per allí, retornem cap al centre de la ciutat, tot xino-xano, contemplant la gent, el paisatge, la tranquil·la vida cubana.  Ens separem i ens anem a dutxar, ja que avui soparem a casa de la Míriam. A les vuit, ja ens esperen puntualment amb una taula d’allò més ben parada. I ens obsequien amb menges delicioses i també amb un tango que ens ballen ella i l’Ignacio, el seu marit, mentre sopem.  L’Ignacio és tot un personatge. No calla mai! Té respostes per tot i la ment i va més ràpid que la parla. En acabar el deliciós sopar, ens ofereixen pujar al terrat a prendre una copa, sota el cel de Santa Clara. I com que la proposta sona irresistible, ho fem. Es veu la ciutat il·luminada, moltíssima tranquil·litat i prenem un parell de còctels. Jo m’atreveixo amb dos de molt carregats... i n’acabaré pagant les conseqüències. Entre els cinc que som tenim una agradable conversa, però se’ns hi afegeix l’Ignacio explicant-nos multitud de vicissituds i anècdotes, així com la quotidianitat de l’illa. La veritat és que és una conversa d’allò més interessant, però se’ns fa molt tard i optem per anar a planxar l’orella unes quantes horetes...
(La imatge correspon a un dels carrers de Santa Clara)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís