Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 6): Trinidad (21 març de 2016) (I)

Al matí, quan ens llevem, alguns no es troben gaire bé. Han passat la nit amb malestar, diarrees, etc. Bé, malalties típiques dels viatgers. Com que estem separats en dos allotjaments, anem a buscar quelcom per tallar el malestar. No anem tots a esmorzar a la casa de la iaia que busca diners sota les pedres, i una mica més i ens vol cobrar el cobert del malalt. No li donem temps a que ens ho faci pagar. També agafa, sense permís, la roba d’un dels companys per rentar i cobrar-ho. No tenim ganes d’enfadar-nos-hi i anem a recollir al malalt, que ja s’ha recuperat un xic, per tal d’anar cap a Trinidad. L’Ignacio ens ha explica una mica com arribar-hi. Es veu que hi ha dos o tres carreteres i ell ens diu la més curta, en certa manera.  Les carreteres no són les millors, però n’agafem una que voreja una mena de turó. No és la millor carretera, ja que hi ha forats, gent, anant amb bicicleta, animals travessant. Amb paciència, anem tirant i al cap d’una estoneta, ja divisem Trinidad al fons. Abans d’arribar, però, ens parem un moment a un mirador, anomenat  “Mirador del Valle”. La vista és preciosa, i descansem una estoneta. Pugem al cotxe i acabem de fer l’últim tros de camí fins arribar a Trinidad, a on un “parqueador” oficial ens cobra i ens indica a on aparcar el cotxe. Una de les feines a Cuba és la de fer d’aparcador de cotxes. Qui ho fa ja es distingeix amb un “peto” de persona que mana a on aparcar. El dia amenaça un xic a pluja. Anem caminant cap al centre de Trinidad (https://www.tripadvisor.es/Tourism-g285731-Trinidad_Sancti_Spiritus_Province_Cuba-Vacations.html; http://www.cubatravel.cu/es/destinos-turisticos/trinidad) per carrers empedrats. Trinidad, tal i com s’explica a viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Trinidad_(Cuba); https://ca.wikipedia.org/wiki/Trinidad_(Cuba) ): “Trinidad, anomenada també Villa de la Santísima Trinidad, és la capital de la província de Sancti Spíritus de Cuba. La vila es va fundar el 1514 i el seu desenvolupament econòmic es basava en la ramaderia, la pesca, el cultiu del tabac, de fruits menors i, a partir de 1670, de la canya de sucre i el cafè.
En l'actualitat la ciutat mostra la seva història estampada en l'arquitectura colonial amb accentuada tradició morisca i en l'estil neoclàssic introduït en el segle XIX. Constitueix un testimoni arquitectònic i urbà important de Cuba i de l'Amèrica Llatina, amb una coherència ambiental no alterada en el transcurs dels anys.

En 1988, el centre històric de Trinidad juntament amb el Valle de los Ingenios varen ser declarats Patrimoni de la Humanitatper la UNESCO. (continuarà)
(La imatge correspon a un dels carrers de Trinidad)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís