Un poema de Pere Guisset per la Nit de Nadal

L’ OCELL DE NADAL

Un ocell roig de pit,
Tostava  dins la nit,
A la porta del cortal
La nit de Nadal.
El pit roig, povret
Era mig mort de fred,
I el pastre adormit
No l’hagués oït.

Mes las campanes, van tritllar,
Un cant dins la nit va muntar,
Un cant de nit de Nadal
Que va volar fins al cortal
Per fer soroll un angelet,
 Tostava sos un parolet,
Las ovelles van belar,
I el tranquil marrà,
Va sonar l’esquella,
A prop de l’orella
Del pastre adormit
Salvant el roig de pit

I l’ocell roig de pit
Va entrar dins la nit
Al calent al cortal
La nit de Nadal
El nostre ocellet
 Salvat de la fred
A n’els seus salvadors
Va fer molts potos

Les campanes anaven sonant,
Un cant dins la nit anava muntant,
Un cant de nit de Nadal,
S’envolant fins al cortal
Alegrant el dolç angelet
Que vetllava sos l’ocellet
I beleu ovelles
Soneu esquelles,
Era festa el cortal
Dins la nit, la nit de Nadal
Mes el nostre roig de pit
Se havia adormit