Tailàndia i Cambodja, dia 17: de Bangkok als Països Catalans (25 d’agost de 2015)

El viatge cap a l’aeroport és un xic caòtic. Compartim un petit habitacle farcit de maletes amb turistes de Nova Zelanda que viuen a la Xina i han vingut de vacances. Amb espanyols, amb alemanys, etc. El trajecte se’m fa llarg, però la conversa amable i distesa, que permet conèixer anècdotes dels viatges de la gent amb qui compartim trajecte, ho fan molt i molt suportable. Un cop a l’aeroport, hem de fer una bona estoneta de cua abans de poder embarcar. Un cop la maleta facturada, em poso roba còmoda pel viatge de tornada i passem els controls de seguretat preceptius per embarcar-nos ja de matinada en un avió que farà parada a Abu-Dhabi. El trajecte fins al lloc a on farem escala es fa prou agradable, ja que dormo com un tronc. Un cop a l’aeroport hem d’esperar unes quantes hores. Tot i que estic morta de cansament, no sucumbeixo a dormir; això ho faig en el proper avió, el que ens portarà ja a Barcelona, i conseqüentment a casa, als Països Catalans. El segon trajecte també me’l passo dormint tranquil·lament. Quan em desperto ja som a casa. I em queda el record d’un bon viatge a l’altra punta del món, de la bellesa de Ko Phi Phi i els somriures de les seves gents, de paisatges espectaculars, d’haver pujat a un elefant, d’haver pogut visitar la meravella d’Angkor Wat i ja endur-me per sempre el somriure d’en Pete, etc. Però també em queda la recança de veure que molta gent et tracta allí com si fossis un autèntic dòlar amb potes i sense la més mínima humanitat en moments crucials. Però malgrat tot, em quedo amb els bons records i amb ganes, si la vida m’ho permet, de tornar-hi! J

(La fotografia correspon a l'aeroport d'Abu Dhabi)