L’excés de zel del teatre de Bescanó

Divendres, 27 de novembre de 2015. Tenim entrades per anar a veure l’espectacle “Guerra” (http://www.teatrebescano.cat/espectacle.php?id=426)  al teatre de Bescanó.  Vam ser de les primeres persones a comprar-les  (17 euros);  a més,  el dia abans, volíem comprar una entrada extra, però ja només en quedava alguna de solta i vam acabar desistint. Tenim previst marxar amb temps suficient per ser abans de les 21h, hora de l’inici de l’espectacle, al teatre de Bescanó. Però un imprevist amb el cotxe fa que marxem amb el temps comptat per arribar puntuals. Aparquem el cotxe i anem corrents cap a la porta, però arribem tard; a les 21.10 està tancada i barrada. Ens dirigim a taquilla i la noia ens diu que no podem entrar de cap manera. Li diem que, tot i tenir entrades de platea, ens conformem a anar a l’amfiteatre. Però ella tossuda que no. Finalment, marxem amb gran enuig, que es fa més gran quan una amiga ens diu que a les 21.09 encara hi havia les portes obertes. Entenem que al teatre s’ha d’arribar puntual, però , ¿cal aquest excés de zel a l’hora de tancar la porta? Tant incomprensible és que hi hagi hagut un problema amb el cotxe que ens hagi fer arribar tard contra la nostra voluntat? O és que, com que hi havia totes les entrades venudes i ja s’havia fet el negoci, es podia tancar la porta amb puntualitat britànica (he anat més d’una vegada al teatre de Bescanó, hi he arribat puntualment i els espectacles han començat amb més de 10 minuts de retard sobre l’horari previst)? La meva decepció amb l’actitud del teatre de Bescanó és enorme. I més, quan sempre aquest teatre ha presumit i ha fet publicitat i accions a favor del món de la cultura. Però vista l’actitud mostrada el dia 27 de novembre, no sé si el que fan es “postureig” o realment creuen en la cultura. Em fan ràbia els 17 euros pagats i no gaudits, però encara m’entristeix molt més l’actitud dels responsables del teatre i no haver pogut veure l’espectacle “Guerra”. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís