Tailàndia i Cambodja, dia 16: Bangkok, passejada per la ciutat (24 d’agost de 2015) (II)

A dins, entre racons i més racons, hi ha una immensa col·lecció de budes que fa feredat. M’entretinc un bona estona per la bellesa del complex i finalment, abans de sortir-ne, entro a veure el buda gegantí, que fa més de 46 metres de llarg. Wat Pho m’acaba sorprenent gratament i ho gaudeixo moltíssim. La noció del temps em perd i quan surto, ja és migdia passat. Optem per anar a fer una passejada pels voltants; la mainada surt d’escola i fa cua davant dels venedors ambulants com nosaltres, que anem degustant sucs i batuts. El dia continua essent molt i molt calorós i per agafar forces, en parem a beure una cervesa i a degustar uns “natxos”. Com que encara queda tarda, ens plantegem què fer. I és que Bangkok és immensa. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bangkok; https://en.wikipedia.org/wiki/Bangkok ): “Bangkok és la capital i la ciutat més poblada de Tailàndia. Coneguda en tailandès com a Krung Thep Mahanakhon (en tailandès: กรุงเทพมหานคร, o กรุงเทพฯ Krung Thep , va ser un petit punt comercial a la desembocadura del riu Chao Phraya durant el Regne d'Ayutthaya. Va arribar al primer pla de Siam, quan va rebre el status de ciutat capital l'any 1768, després de cremar-se Ayutthaya.[1] Això no obstant, l'actual regne de Rattanakosin no va començar fins al 1782, quan es va traslladar la capital a través del riu per Rama I, després de la mort del rei Taksin (continuarà)
(La fotografia correspon també a Wat Pho)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"