Tailàndia i Cambodja, dia 16: Bangkok, passejada per la ciutat (24 d’agost de 2015) (II)

A dins, entre racons i més racons, hi ha una immensa col·lecció de budes que fa feredat. M’entretinc un bona estona per la bellesa del complex i finalment, abans de sortir-ne, entro a veure el buda gegantí, que fa més de 46 metres de llarg. Wat Pho m’acaba sorprenent gratament i ho gaudeixo moltíssim. La noció del temps em perd i quan surto, ja és migdia passat. Optem per anar a fer una passejada pels voltants; la mainada surt d’escola i fa cua davant dels venedors ambulants com nosaltres, que anem degustant sucs i batuts. El dia continua essent molt i molt calorós i per agafar forces, en parem a beure una cervesa i a degustar uns “natxos”. Com que encara queda tarda, ens plantegem què fer. I és que Bangkok és immensa. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bangkok; https://en.wikipedia.org/wiki/Bangkok ): “Bangkok és la capital i la ciutat més poblada de Tailàndia. Coneguda en tailandès com a Krung Thep Mahanakhon (en tailandès: กรุงเทพมหานคร, o กรุงเทพฯ Krung Thep , va ser un petit punt comercial a la desembocadura del riu Chao Phraya durant el Regne d'Ayutthaya. Va arribar al primer pla de Siam, quan va rebre el status de ciutat capital l'any 1768, després de cremar-se Ayutthaya.[1] Això no obstant, l'actual regne de Rattanakosin no va començar fins al 1782, quan es va traslladar la capital a través del riu per Rama I, després de la mort del rei Taksin (continuarà)
(La fotografia correspon també a Wat Pho)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació