Fi d'etapa (II)

I per aquest i una colla més de greuges que omplirien grapats de pàgines, malgrat valorar la possibilitat de poder començar una nova etapa a la ciutat immortal, prefereixo tornar al poble que em va veure néixer i créixer. Més tranquil·litat, lloguers més barats, més fraternitat veïnal. Me’n vaig d’una ciutat a on hi prevalen els interessos d’uns quants a la voluntat d’una gran majoria. Però malgrat tot aquest desencís, accentuat aquests darrers anys, també he conegut una altra Girona, aquella que em permet no trencar del tot el vincle amb aquesta ciutat: la Girona “gamberra”, combativa, poètica, aquella que viu i sent als carrers i a les places, la Girona que vull veure créixer, la Girona que farà que no em desentengui del tot d’aquest lloc a on he viscut uns anys inoblidables. Malgrat tot, hi continuaré venint cada dia. I espero que aquest deix d'amor que e’ queda per ella, creixi de nou!