Tailàndia i Cambodja, dia 16: Bangkok, passejada per la ciutat (24 d’agost de 2015) (i V)

La ciutat, durant un temps va utilitzar aquests canals, que abundaven a Bangkok, com a divisions dels districtes de la ciutat. No obstant això, com que la ciutat va créixer a la segona meitat del segle 20, el pla va ser abandonat i un sistema de divisió diferent va ser adoptada.

Bangkok es troba a uns dos metres (6,5 peus) sobre el nivell del mar, fet que causa diversos problemes per a la protecció de la ciutat contra les inundacions durant la temporada dels monsons. Tot sovint, després d'un xàfec, l'aigua en els canals i el riu es desborda del llit, donant lloc a inundacions. L'Administració Metropolitana de Bangkok (BMA) ha instal·lat recentment més bancs al costat d'alguns canals per mantenir els nivells d'aigua arribin a nivell de carrer. No obstant això, hi ha alguns desavantatges per a les rutes del canal més ampli de Bangkok, i a la ciutat es rumoreja que s'enfonsa una mitjana de dos centímetres a l'any i que es troba completament en un pantà.
Després de menjar el “natxos” i beure la cervesa, ens envaeix una mena de nostàlgia. Estem un xic cansats i preferim quedar-nos pels voltants de l’hotel. Així doncs, anem passejant tot xino-xano i fem les compres d’últimíssima hora. Quan el cel ja s’enfosqueix, decideixo fer una cosa que no he fet mai a la vida (i no sé si tornaré a fer): una neteja de cutis! La veritat és que pateixo una mica, ja que pensava que era una cosa plaent, però la veritat és que hi ha moments que em fa mal i tot. Però alhora que me la fan, l’esteticista també em fa una agradable massatge a les cames i a les espatlles. Després de “renovar-me” la cara, anem a sopar per última volta a Tailàndia i aprofito per menjar coses típiques. I el dia ja dóna per ben poc més: anar a buscar la furgoneta (120BAT) que ens portarà cap a l’aeroport i tornar cap a terres catalanes...
(La fotografia correspon de nou a Wat Pho)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol