Tailàndia i Cambodja, dia 16: Bangkok, passejada per la ciutat (24 d’agost de 2015) (I)

Dormo un xic nerviosa, ja que s’acosta el moment de retornar cap a terres catalanes. Hi ha ganes i un xic de nostàlgia; avui, però, abans d’anar a descobrir un xic la ciutat, cal endreçar la maleta i deixar-la a punt per marxar a la nit.  Abans que esmorzar a l’hotel, vaig a un 7Eleven proper i compro quelcom per esmorzar. Mica en mica ens anem engrescant i anem tot xino-xano cap al centre de la ciutat. La veritat és que hi ha un munt de taxistes pesats, com no, que ens ofereixen els seus tuk-tuk per moure’ns. Els desestimem tots sota la immensa calorada que ens clau a la closca. Arribem finalment al Palau Reial i hi entrem. Però a part que és moltíssima la gent que hi ha, tanta que es fa difícil passar, t’obliguen a anar tapat/ada de cap a peus, de manera que ho has de llogar. Al final, veient les restriccions i els preus, en marxem. De totes maneres, em queda un xic de recança de no poder visitar el Palau Reial (https://en.wikipedia.org/wiki/Grand_Palace; http://www.palaces.thai.net/ ). Anem per fora, com formigues perdudes en un mar de gent i de venedors que fan el seu agost en vendre vestimentes pels turistes més despistats. Tot xino-xano, ens anem perdent pels carrers, i de cop i volta, ens trobem davant de Wat Pho (http://www.watpho.com/intro.php,  https://en.wikipedia.org/wiki/Wat_Pho), a on hi ha un buda reclinat gegantí! L’entrada val 100BAT però hi va una aigua de regal, ben fresca, que s’acaba agraint molt. En un primer moment, dubto d’entrar-hi per només veure el buda, però sortosament ho faig i visito aquest increïble temple (continuarà)

(La fotografia correspon a Wat Pho)