El tió!

Demà tornarà a ser aquella nit màgica a on la il·lusió dels més petits s’encomana ràpidament als que ja fa anys que hem perdut la innocència més pura. Durant setmanes han estat alimentant el tió, aquest tronc tant nostrat i que ens caga regals, des de llaminadures a joguines, passant per roba i torrons. Fa una bona colla d’anys, quan els meus pares eren petits, el tió els hi cagava menges , roba i calçat que havien de durar per tot l’any. Ara la mateixa tradició passa d’avis i àvies a nétes i néts, prèvia generació de filles i fills. Una tradició ben nostra que esperem que demà ens cagui un bon munt de dolços i sorpreses, però sobretot, que ens cagui una gran dosi de salut i de felicitat! Bon cagatió!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol