Costa Rica, dia 6: de Puerto Viejo a Cahuita i visita a Cahuita (23 de març de 2015) (I)

De nou dormim poc. És jorn de tornar a matinar per agafar un dels primers busos que van des de Puerto Viejo a Cahuita, poblacions no gaire llunyanes l’una de l’altra. Fem un cafè al mateix hostel, comprem unes pastetes de camí i esperem ja sota un sol asfixiant que arribi el bus. Prèviament hem comprat el bitllet a una “boletería” que hi ha prop de la parada (715 colons). Amb nosaltres pugen altres turistes, entre ells unes franceses mal educades que no treuen els peus del seient malgrat que obstaculitzin el pas d’altres viatgers. A més,  tampoc paguen el bitllet i el conductor i un vigilant els hi han de cridar l’atenció. El que em molesta més, però, és la insolència i la prepotència amb què actuen. Després de mitja horeta de camí, arribem a Cahuita i el primer que fem és anar a deixar les motxilles a l’hostal a on passarem la propera nit, el Secret Garden (http://www.hosteltrail.com/hostels/secretgardencahuita) . El lloc és força proper a l’estació i en un primer moment ens ensenyen una bonica habitació, però no és la nostra i ens en donen una altra que tampoc està malament, però no és tant bonica com la primera. El preu per persona és de 10$ la nit. Un cop deixem les coses, no tardem gaire a anar explorar el parc natural de Cahuita, que està molt a prop del lloc a on dormirem. Abans, però, fem una parada al xino, és a dir a un supermercat regentat per un senyor d’origen asiàtic que parla un castellà rudimentari i que es discuteix amb un client i s’insulten. Després de la insòlita escena, anem cap al parc. Al Parc Natural de Cahuita es paga la voluntat, no hi ha un preu fix d’entrada (http://www.sinac.go.cr/AC/ACLAC/PNCahuita/Paginas/default.aspx; http://en.wikipedia.org/wiki/Cahuita_National_Park). Paguem i ja comencem el trajecte per un camí que va paral·lel a la platja. Només d’entrar ja comencem a veure molta flora i fauna. Veiem monos (crec reconèixer que són monos aranya), aus diverses, crancs gegants, formigues, nius de termites, peresosos i també óssos rentadors  que es creuen per davant del nostre camí. El passeig, amb al brisa del mar al costat,  és molt agradable, alhora que calorós. Caminem durant 3.5 quilòmetres fins al punt a on, per raons de reparació, el camí es talla. Sinó, els poden fer uns vuit quilòmetres fins a Puerto Vargas i llavors retornar a peu o amb bus (continuarà)
(La fotografia correspon a uns monos del parc natural de Cahuita)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"