Costa Rica, dia 3: Tortuguero (20 de març de 2015) (II)

Continuem la nostra ruta pel riu i ens trobem amb un ocell amb el bec ben afilat: l’ànec agulla (http://ca.wikipedia.org/wiki/Anhinga_americ%C3%A0; http://en.wikipedia.org/wiki/Anhinga) , que deu el seu nom al seu bec punxegut que li serveix per caçar les seves preses; aquest ocell és propi d’àrees fluvials i a més, un cop s’ha submergit, cal que assequi les ales esteses al vent, ja que no té cera que el protegeixi. Hi ha una altra au de la mateixa família que té hàbitat marí i té el bec en forma de ganxo, ja que els peixos marins són més difícils de pescar. Entre d’altres coses el guia també ens explica que s’utilitzava el verí de les granotes per caçar altres animals o també per ferir enemics; entre les espècies que s’utilitzaven amb aquesta finalitat hi havia la granota d’ulls vermells.  Durant el nostre periple pel riu trobem altres ocells d’hàbitats nocturns que a aquestes hores del matí encara descansen. Topem amb un martinet blau (http://ca.wikipedia.org/wiki/Martinet_blau) . Els rèptils que no manquen són els caimans, en aquest cas caiman cocodril, visibles a cada pas i que gairebé no s’amaguen fins que hi ets a tocar (http://ca.wikipedia.org/wiki/Caiman; http://en.wikipedia.org/wiki/Caiman ). El senyor que ens fa de guia té una oïda increïble. De lluny ja sap distingir quin ocell o quin animal emet els seus sons. Tenim la sort de veure un tucà de collaret vermell, el més petit. Al parc natural de Tortuguero hi ha tres espècies de tucans (http://ca.wikipedia.org/wiki/Tuc%C3%A0; http://en.wikipedia.org/wiki/Toucan) . Tot i que no el veiem,  a Tortuguero també hi ha animals com diferents tipus de serps o bé jaguar (http://en.wikipedia.org/wiki/Jaguar; http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaguar ). També ens acosta a una teleranya, de la qual en diuen “fil d’or”, ja que es veu que té moltíssima resistència. També hi ha papallones morfo, precioses amb les seves ales de color blau intens (http://en.wikipedia.org/wiki/Morpho ). Des de la llunyania també escoltem els crits dels monos “aulladores” (aulates en català) (http://ca.wikipedia.org/wiki/Aluata; http://en.wikipedia.org/wiki/Howler_monkey), que utilitzen els seus crits per comunicar perill, presència de menjar, etc i ajuden a la cohesió social. Al parc natural de Tortuguero també hi ha cinc espècies de monos, tres d’hàbits diürns i dos d’hàbits nocturns. També tenim ocasió de poder veure monos aranya (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mona_aranya; http://ca.wikipedia.org/wiki/Mona_aranya ), que reben el seu nom per la seva increïble agilitat a l’hora de moure’s pels arbres i gronxar-se. Els monos aranya mamem fins als 18 mesos. El primer mes van penjats a la panxa de la mare, per passar després a arrapar-se a l’esquena de la progenitora fins als sis mesos, que ja són autònoms. N’hi ha de diferents espècies, però no arribo a saber quina és la que nosaltres observem. A mesura que l’Antonio va remant, anem descobrint també espècies vegetals com el sangriento, un arbre amb fulles vermelles (d’aquí el nom), al qual se li atribueixen moltes propietats curatives o bé l’ungla de gat (http://ca.wikipedia.org/wiki/Uncaria_tomentosa). (continuarà)

(La imatge correspon a un ànec agulla mentre s'asseca les ales)