Costa Rica, dia 3: Tortuguero (20 de març de 2015) (I)

A la nit ha plogut. Una lleugera remor de pluja m’ha tret de la somnolència, però ràpidament m’he tornat a adormir. Abans de les sis ja és clar, i nosaltres ja estem dempeus i a punt per a l’excursió que ens espera. Tot i que tinc l’estómac tancat, faig l’esforç de beure un cafè i menjar una miqueta. A aquesta hora, ja hi ha alguns establiments del poble oberts! A les sis, puntualment, comença un tour que farem pel parc nacional de Tortuguero. Servidora havia entès que durant el tour en canoa hauríem de remar, però no és així! Pugem a la canoa i ens toca com a guia l’Antonio, un senyor ja gran. No tardem gaire a fer la primera parada, just després de la sortida del poble. I és que el bon senyor es para a comprar les entrades pel Parc Nacional. Encara que hi anem en Canoa, ens trobem dins de les aigües fluvials del parc i cal pagar l’entrada. A la nostra canoa, a part del guia, també hi ha una parella italiana i dos joves que dedueixo que són espanyols. Mentre estem parats, ja ens sorprèn una garsa tigre a tocar de la canoa, mentre observo un nen que escombra les fulles i les endinsa al riu. La part final del poble es veu pobra... El sol ja comença a escalfar i l’Antonio ens conta una mica la història de Tortuguero. Abans hi havia moltíssimes famílies “ticas”, com s’anomena als de Costa Rica, en contraposició als “nica”, que són els habitants de Nicaragua, i vivien de l’explotació de la fusta, que venien a la Cuba del general Batista. Però amb la revolució de Fidel Castro, els van deixar de comprar la fusta i moltes famílies van marxar, essent substituïdes per famílies provinents de Nicaragua. Actualment a Tortuguero hi queden només 5 de les famílies originals que vivien del comerç de la fusta; l’Antonio en forma part d’una. En total, entre Tortuguero i San Francisco hi viuen unes 1800 persones i hi ha tant escola primària com secundària. També ens explica que Tortuguero és conegut com a “Amazones en miniatura” i que Costa Rica és considerat el país amb més biodiversitat del món, ja que alberga més de 900 espècies animals i vegetals; per exemple, el 10% de la població de falgueres (http://ca.wikipedia.org/wiki/Falguera)  del món es troba en aquest país.  Mica en mica ens comença a introduir a la flora i la fauna de la zona, i la primera cosa que puc observar és una enorme iguana, a la qual em costa molt divisar, però gens a ell. Anem vorejant una illeta de vegetació, amb grans arbres i lianes. Ens explica que una de les lianes no s’ajunta a l’arbre de forma parasitària, sinó que utilitza la seva alçada per poder rebre la llum del sol. Les iguanes també reben el nom de “gallina de palo”, ja que als arbres també els anomenen “palo” i el gust de la carn d’iguana sembla a la de pollastre. Continuem amb el nostre recorregut, enmig de les aigües tranquil·les, només esvalotades pels motors de les llanxes d’algunes embarcacions. Aquí el guia ens explica, que si fos per ell, les prohibiria i que la majoria de llanxes pertanyen als complexos hotelers que hi ha més enllà del propi poble. Tornem a veure la garsa tigre, que rep el seu nom perquè de jove, té aparença de tigre (http://ca.wikipedia.org/wiki/Tigrisoma_mexicanum; http://en.wikipedia.org/wiki/Bare-throated_tiger_heron) . Aquest ocell pon dos ous a cada posta (continuarà)
(La fotografia correspon a la garsa tigre) 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís