Costa Rica, dia 5: Puerto Viejo (22 de març de 2015) (I)

Em llevo quan el sol ja està ben alçat. Una dutxa em serveix per despertar-me i vaig a fer un vol per un Puerto Viejo encara mig adormit. L’Anna opta per quedar-se a dormir una estona més i tot xino-xano vaig a esmorzar a un establiment proper al hostel, el Bread and Chocolate. .Tot seguit, encara que la canícula apreta força, vaig passejant per les botigues de souvenirs del poble i al final, quan ja me’n canso, opto per fer un passeig més llarg i agafo el caminet que mena cap a la platja de Manzanillo. És lluny i la gent ho sol fer amb bicicleta, però em fa un xic de mandra llogar-ne una i agafo un caminet que voreja la platja, enmig de grans arbres que acaben tocant el mar. Fent camí enmig de l’ombra i un paisatge increïble (tot i que hi ha encara moltes cases i hostels a prop), arribo a una platja molt apreciada per la gent que practica surf, Salsa Brava (http://www.surferliving.com/guide/salsa-brava); en part, gràcies a l’existència d’aquesta platja amb onades salvatges es va desenvolupar el poble, avui un atractiu turístic de la zona del Carib de Costa Rica. Passejo una bona estona sota el sol insolent i en ser diumenge, hi ha força gent gaudint del dia; famílies senceres passant el dia a l’arena i fent barbacoes, algunes molt ben preparades i altres un xic més improvisades; hi ha gent que cou peixos enfilats a un tros de tronc, segurament furtat de la selva propera. Quan veig que se’m va fent tard, desfaig el camí fet i vaig a retrobar-me amb l’Anna: hi ha el Barça-Madrid i volem veure el partit. Tot retornant topo amb un venedor de collarets i anells molt simpàtic, un senyor ja gran, en Carlos, qui em regala una bona estona d’agradable conversa. Quan ens retrobem amb l’Anna busquem un lloc a on poder veure el matx, ja que no és possible fer-ho a tot arreu. Ho acabem fent al mateix bar a on la nit anterior vam escoltar el concert en directe, el Hot Rocks. Hi ha molta gent, tant de la zona com turistes amb ganes de gaudir del partit. Com que és hora de dinar i hi ha molta cua al bar per a poder-ho fer, opto per comprar unes empanades i una pastissos casolans a una paradeta que hi ha al costat! Quina delícia de menges, i a més econòmiques! Veiem el partit i ens partim de riure amb comentaris que fan alguns com ara “poseu-vos el condó ara que el Madrid va bé, que a la segona part el Barça us el farà caure de cop” (continuarà)
(La fotografia correspon a la vista que hi ha de camí cap a la platja de Salsa Brava)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís