Costa Rica, dia 3: Tortuguero (20 de març de 2015) (IV)
El
camí és agradable, però fa bastanta calor i aprofitem per picar algunes menges
amb la visió de la platja, solcada de palmeres i unes vistes increïbles. Un cop
de nou amb les forces recuperades, acabem de fer el recorregut marcat, però
enlloc de desfer el mateix camí, retornem cap al poble tot caminant per la
platja. Sortim del parc quan encara no són les quatre de la tarda, hora en la
qual el tanquen. Amb la brisa, la bellesa i la tranquil·litat, el retorn al
poble es converteix en un petit camí de plaer pels sentits. Ja de bell nou al
poble, aprofitem el que resta d’hores de sol per anar a comprar souvenirs,
saber que hi ha una noia catalana casada allí, un altre noi català que hi ha
anat a viure, veure com es prepara una mena de cerimònia religiosa a l’aire
lliure, etc. Els souvenirs es poden tant pagar amb dòlars com en colonos (http://ca.wikipedia.org/wiki/Colon_costa-riqueny;
http://ca.wikipedia.org/wiki/Colon_costa-riqueny).
Segons viquipèdia, “El colon costa-riqueny (en espanyol colón costarricense o,
simplement, colón), anomenat així en honor a Cristòfor
Colom, és la moneda oficial
de Costa Rica. El
codi ISO 4217 és CRC i l'abreviació és ₡. Tradicionalment s'ha dividit en 100 cèntims(céntimos), tot i que a causa del poc
valor de la moneda fa temps que la fracció ja no circula.
Les
monedes actuals en circulació són de 5, 10, 20, 25, 50, 100 (anomenades
col·loquialment tejas, nom que es donava abans als bitllets
de 100) i 500 colones. Els bitllets són de 1.000
(anomenats rojos), 2.000, 5.000 (anomenats tucanes),
10.000, 20.000 i 50.000 colones.
Es va
establir com a moneda nacional el 1896, en substitució del peso. El banc emissor és el Banco Central de Costa
Rica”.
Tot caminant retrobem a en
Donis i ens aconsella un lloc a on anar a sopar; no està ben bé al centre, al
carrer principal, per dir-ho d’alguna manera, però menjo un deliciós plat
d’espaguetis amb verdures fresques i una cervesa també ben fresqueta, que em serveixen
per agafar forces pel que encara resta de dia: una excursió nocturna per veure
fauna i flora. No es pot fer dins del parc, però per 20$ es pot passar un
parell d’hores pel voltant amb guies experts (contractat a l’associació de
guies locals). A nosaltres ens toca en Rubén, un amable senyor amb dents d’or;
anem acompanyades també d’una parella espanyola. Només de començar el periple
ens parla del nono, una arbre amb una fruita molt pudenta al qual també
s’atribueixen moltes propietats medicinals, especialment recomanable per
malalties de l’aparell digestiu. Un dels primers animals que veiem, gràcies a
la perícia del guia, és una granota d’ulls vermells (http://ca.wikipedia.org/wiki/Agalychnis_callidryas; http://en.wikipedia.org/wiki/Agalychnis_callidryas) . Estem en època seca i
no és fàcil veure’n, però ho aconseguim. És impressionant tenir-la tant a prop;
mentre la contemplo, em revé a la memòria el que ens ha explicat el guia del
matí sobre aquest amfibi. Les femelles ponen els ous i cada ou el pugen a un arbre diferent, que
ella recorda. Quan és el moment de la naixença, la mare puja a veure si ha
nascut. Si ho ha fet, pon un ou sense fecundar per tal que la cria tingui
aliment. Això ho fa amb cada cria i va ponent ous fins que poden assegurar la
seva supervivència.. També veiem un altre tipus de granota i enmig del soroll,
també veiem passar ràpidament un armadillo de nou bandes!!! Quedo fascinada i
amb ganes de veure més animals, però encara tardarem una estona més a
trobar-los. (continuarà)
(La imatge correspon a una iguana o pollo de palo)
Comentaris