Costa Rica, dia 4: de Tortuguero a Puerto Viejo (21 de març de 2015) (I)

De matinada plou. Però com per art de màgia, els núvols es dispersen i deixen lloc a un dia preciós, ja des de les set del matí. Ens llevem, acabem de preparar les motxilles i anem a fer una volta pel poble. Anem a esmorzar a l’única fleca del poble, a on ens serveixen el cafè típic i mengem un pastís de plàtan. El dia es va llevant, poc a poc. És dissabte i els nens no van a escola i es dediquen a voltar pels carrers. Passeig pel poblet i un segon cafè són de les poques coses que fem abans d’anar a recollir les motxilles i anar cap a l’embarcador. Allí ens trobem amb en Rubén, el guia que la nit anterior ens va ensenyar els secrets nocturns de Tortuguero i també trobem a la parella espanyola. En Rubén ens explica que és orfe i que ha tingut una vida molt difícil, amb guerres pel mig i tot. Impressiona sentir-lo parlar, però em transmet una sensació molt especial. Ens conta que la millor època per veure tortugues, tot i que la temporada de posta va des de març a setembre, és entre juliol i agost, que és quan més protecció també hi ha i més es prohibeix anar a la platja. I és que hi ha una màfia de contrabandistes que roben els ous de tortuga, que són molt apreciats gastronòmicament i això posa en perill la supervivència de moltes espècies. I la protecció de les tortugues va acabar en tragèdia el 2013, quan un jove de Costa Rica de 26 anys, Jairo Mora (http://en.wikipedia.org/wiki/Death_of_Jairo_Mora_Sandoval) , preocupat pel futur de les tortugues, va ser assassinat prop de Moín mentre vigilava les platges dels lladres d’ous.

Al final, com un projecte de futur, quedem amb en Rubén que un agost hi tornaré, i sobre l’arena de la platja, veient les tortugues pondre els ous, celebrarem els nostres aniversaris de naixement.

Finalment, pugem a la barca que ens ha de dur a Moín, a través del riu, en un trajecte de més de tres hores i que ens costa 35$, també comprat als guies locals. Una forta abraçada d’en Rubén i la imatge del cerro Tortuguero, el volcà de 119m d’alçada són les últimes imatges que m’emporto de la zona del poble. (continuarà)

(La foto correspon a un dels caimans que trobem durant el nostre trajecte)