Costa Rica, dia 3: Tortuguero (20 de març de 2015) (i VI)

A la part final del trajecte, ens endinsem ja més cap dins del bosc i podem contemplar un rat-penat menjant fruita i el guia ens porta al “seu arbre secret”, un arbre a on hi ha un munt d’ocells blancs descansant i que es mig immuten per la nostra presència. Passem una estona contemplant-los i ja desfem el camí de tornada. Però a la part final encara ens queda una última sorpresa: una mena de mustèlid petit que s’enfila a un arbre i que té com a font d’alimentació els galliners de les cases pròximes, ja que les cases i la selva estan separades per molts pocs metres. Tampoc podem anar a la platja a veure si hi ha tortugues... En aquestes dates, la tortuga que pon és tortuga llaüt (http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga_lla%C3%BCt;) , la més gran, però no se’n veuen gaires. M’hauria agradat que el tour durés una bona estona més, però totes les coses bones també arriben al final i ens acomiadem del guia per anar al hostel a dutxar-nos, beure una cervesa i a descansar després d’un munt d’emocions  i visions increïbles.

 (La fotografia correspon a una granota d'ulls vermells)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís