Costa Rica, dia 4: de Tortuguero a Puerto Viejo (21 de març de 2015) (II)

La barca comença a baixar el riu. A banda i banda, només vegetació i bells paisatges i una sensació de felicitat i intensitat difícils d’explicar. El riu ample, però, cada vegada es fa més angost i en alguns moments, com que està el riu baix, la barca té alguna que altra dificultat per a poder avançar. Hi ha moments en els quals la vegetació et frega la pell i gairebé es poden tocar els nenúfars. També hi ha un bon grapat d’ocells que miren, impertèrrits en molts casos, el nostre tragí en barca. El noi que la condueix també té l’amabilitat de parar-se quan veu algun caimà o bé algun mono. En algunes ocasions, fins i tot fa marxa enrere perquè els puguem immortalitzar amb els ginys electrònics. Hi ha moments a on gairebé estem a tocar del mar i la brisa es nota. Passem pel costat d’algunes petites comunitats locals i veiem els nens banyar-se al riu o bé famílies pescant el que potser serà el seu dinar. Tinc la sensació, però, que en aquesta zona hi ha bastanta pobresa. El viatge de Tortuguero a Moín és un dels records més bonics que m’emportaré de la meva primera estada Costa Rica. Durant el periple fluvial també fem una parada per anar al lavabo en un petit embarcador regentat per una família molt simpàtica. Finalment, després de més de tres hores, desembarquem al port de Moín. Hi ha la possibilitat de continuar fins a Puerto Viejo pel riu, però val 15$ més. Fer-ho en bus és més econòmic i també permet veure nous indrets, així que optem per la segona opció. Un cop es baixa al port de Moín, hi ha alguns taxis allí mateix i sinó, es camina uns 100 metres fins a la parada de bus. En un principi decidim anar fina a Limón amb bus, però un taxista ens para i compartim taxi amb una altra noia fins a Limón, costant-nos en total 10$ entre les tres, essent el trajecte més ràpid i així ens assegurem que podem agafar el bus que ens ha de menar a Puerto Viejo. La noia és argentina i és molt simpàtica i continuem la conversa un cop ja hem arribat a l’estació de Puerto Limón (http://ca.wikipedia.org/wiki/Puerto_Lim%C3%B3n; http://en.wikipedia.org/wiki/Lim%C3%B3n) . Puerto Limón em causa mala impressió, no sé perquè. No hi estem gaire estona, just per esperar que surti el bus cap a Puerto Viejo, més econòmic que no pas agafar la barca (uns 1800 colons). Ens asseiem al bus i em surt de cop el cansament acumulat, de manera que les més de dues hores de viatge les faig dormint i em desvetllo quan ja entrem a Puerto Viejo, l’última parada. Un cop baixem del bus, no triguem gaire a divisar el lloc a on dormirem les dues properes nit, les cabines Guaraná (http://www.hotelguarana.com/) , establiment proper a la parada del bus i molt ben equipat, amb una bona habitació amb hamaca a la terrassa inclosa. Després d’instal·lar-nos, marxem a fer un vol a l’horabaixa. Veiem que ja el dia s’adorm i l’estampa, amb el mar de fons, és preciosa.  Puerto Viejo (http://en.wikipedia.org/wiki/Puerto_Viejo_de_Talamanca) és ben bé una localitat del Carib (continuarà)
(La fotografia correspon a un grup d'ocells que ens trobem durant el trajecte a Puerto Viejo) 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís