Costa Rica, dia 5: Puerto Viejo (22 de març de 2015) (i II)

Veiem la segona part amb uns espanyols a davant; sentim la seva conversa i m’entren basques, sobretot quan sento a un tros d’enze que explica que es dedica a especular amb els preus de les habitacions d’hotel (es veu que ell en regenta un...). Em fa molta ràbia la gent que va a un lloc i es dedica a especular i a més, tractar amb bastanta supèrbia la gent oriünda. També explica que es va haver de fer les proves de paternitat per una filla que resultà que no era seva. Quan s’acaba el partit, amb victòria de 2 a 1 a favor del Barça, decidim acabar de gaudir de la tarda tot fent una caminada i veient com el dia fendeix. De nou tornem a la platja de Salsa Brava. Tot i que ja he fet el camí al matí, no em fa res tornar-lo a fer i contemplar la diferència de colors entre matí i tarda. De nou recorro la platja amb els peus remullats dins del mar del Carib, mentre de fons el sol es comença a amagar. Tornem enmig de sorolls desconeguts de la selva cap al poble i posem els peus a l’asfalt quan ja gairebé no queda ni un bri de llum natural. Anem a deixar les coses al hostel i tot seguit acabem sopant una deliciosa pizza a un bar que hi ha just davant del hostel. És gran i ens en sobra per l’endemà i tot. El dia ja no dóna per gaire més. Només jaure una estoneta a l’hamaca, a on els mosquits em turmenten una estoneta i descansar, que l’endemà toca, de nou, matinar.

(La fotografia és d'una aranya observada durant el trajecte cap a Salsa Brava)