Costa Rica, dia 3: Tortuguero (20 de març de 2015) (III)

Un altre animal que veiem és una sargantana amb una gran cresta de color verdós. Les femelles no són tant vistoses, però. Hi ha qui confon aquesta espècie que veiem amb la sargantana de Jesús, que es caracteritza per tenir un color més marronós i que rep el nom perquè es pot desplaçar per sobre l’aigua sense que s’enfonsi! (http://ca.wikipedia.org/wiki/Basiliscus; http://en.wikipedia.org/wiki/Basiliscus_(genus) ) . Tal i com s’explica a la viquipèdia, “Basiliscus és un gènere d'escatosos que inclou als basiliscs. Es tracta de saures similars a les iguanes, però d'aspecte més àgil i esvelt, i en general, de proporcions més reduïdes. Es diferencien a més per tenir una o dues crestes sobre el seu dors, normalment una sobre el cap o una altra, de major grandària, sobre el dors. La seva alimentació també és més eclèctica, consumint gran varietat d'aliments.
Els basiliscs tenen la notable habilitat de ser capaces de caminar sobre la superfície de l'aigua. Les seves potes posteriors està proveïdes d'uns lòbuls dèrmics que funcionen com a aletes, els quals augmenten la superfície de suport sobre l'aigua. Aquests són enrotllats quan l'animal camina per terra. Si l'animal afronta el perill, comença a córrer molt ràpidament sobre la superfície d'un riu o un llac, llavors les aletes dels seus peus posteriors s'obren permetent augmentar la seva superfície de suport i així córrer sobre l'aigua. No obstant això, en decréixer la seva velocitat, el basilisc s'enfonsa i ha de nedar de la manera normal de qualsevol altre llangardaix.
Aquesta habilitat li ha donat en algunes regions l'àlies de "llangardaix Jesucrist" o "llangardaix de Jesucrist", recordant el passatge bíblicde Mateu (14:22-34). Sobre l'aigua, el basilisc pot córrer a una velocitat d'1,5 metres per segon per aproximadament 4,5 metres abans d'enfonsar-se, després de la qual cosa comença a nedar”.
Finalment, les tres hores del tour s’esgoten i el guia ens deixa de nou a l’embarcador. He quedat impressionada per la saviesa del senyor, que se sap les mides i pes estàndard de molts animals, així com la seva ecologia i el seu nom científic, tot un pou de ciència que em fa retornar les ganes de dedicar-me a la biologia de camp. Tot just són les nou del matí i sembla que hagi passat una eternitat enmig de la selva, com un dia sencer entremig de tanta bellesa i coses apreses. Aprofitem per descansar una mica, comprar queviures i amb l’entrada del parc, ens endinsem a peu pel recorregut marcat. Durant el passeig es pot sortir a la platja, ja que el sender va paral·lel a aquesta i es pot anar entrant i sortint. Només d’entrar ja podem veure un munt de formigues que transporten enormes trossos de fulles. I també uns quants monos; tot i que no arribem a distingir quins són, apunto que són monos aranya. I per no parlar de les iguanes, que ens surten a cada pas! Hi ha gent que va acompanyada de guies i en un moment ens parem a escoltar les explicacions i a observar un magnífic quetzal (http://ca.wikipedia.org/wiki/Quetzal; http://en.wikipedia.org/wiki/Quetzal) , ocell que és l’emblema de Guatemala. (continuarà)
(La imatge correspon a un quetzal)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís