Obrint Pas

Afegeix la llegenda
Vaig descobrir Obrint pas realment el 2002. Abans ja havia anat a algun concert però la veritat és que no hi havia parat molta atenció. Va ser el dia de Sant Jordi d'aquell ja llunyà 2002 que em vaig fer un autoregal i vaig comprar-me el disc "Terra", que em va enamorar ja a la primera escolta. I des de llavors, he seguit la trajectòria d'aquest grup anant a un bon piló de concerts i escoltant tots els seus discos. Però ara Obrint Pas han decidit fer una parada a la seva carrera, no se sap si indefinida o no. I demà, per sort, encara els podré escoltar a Girona. Són per mi un grup de referència, cabdal, ple de compromís i de lluita, amb unes lletres que fan emocionar i de les quals he après moltíssimes coses i reafirmar-me encara més que el meu país va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó! M'he fet gran amb les lletres i les lluites d'Obrint Pas, m'he fet gran amb les seves melodies. I en molts dels bocins de felicitat de la vida, mai hi ha faltat una cançó d'ells. I seguim, i seguirem! Fins aviat Obrint pas, i gràcies!!!
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís