Munic, dia 2 (27 d'abril de 2013): II

Després de la curiosa història, continuem amb el nostre periple per la ciutat i la propera parada és a Odenoplatz (http://www.muenchen.de/sehenswuerdigkeiten/orte/120341.html) (http://en.wikipedia.org/wiki/Odeonsplatz) , des d’on es veu una estàtua del duc Lluís I de Baviera. A un costat de la plaça hi ha la Theatine Church (http://en.wikipedia.org/wiki/Theatine_Church,_Munich  ) i a l’altra, la residència reial (http://en.wikipedia.org/wiki/Palais_Leuchtenberg) , molt semblant a edificis de florència. També hi ha una altra edificació que té uns lleons a cada costat de l’escala. Cada lleó mira a un costat de la plaça i un té la boca oberta i l’altra, tancada. Segons sembla, això era un missatge subliminal de l’arquitecte per dir que es podia protestar contra els habitants del palau reial (a on el lleó té la boca oberta) però no contra la gent de l’església! Tot seguit, enfilem per un carreró que hi ha davant del palau reial. En aquest carreró temps enrere hi havia uns quants caps de lleó, concretament quatre. Es veu que n’havies de tocar tres per tenir bona sort. Si en tocaves quatre, eres massa ambiciós i tenies llavors mala sort! Actualment en queden dos, gastats que la gent els toqui. Anem tirant i ens endinsem en un petit carreró fosc. En aquest moment el guia, en David, ens explica que el nazisme, desgraciadament, va tenir el seu origen a Munic. El maleït Hitlet, 10 anys abans de l’esclat del nazisme, va intentar un cop d’estat a Baviera mateix, que va fracassar. És conegut com a el Putsch de Munic (https://ca.wikipedia.org/wiki/Putsch_de_Munic) i  va començar en una cerveseria, la Bürgerbräukeller, que es va derruir durant la segona guerra mundial i que ja mai més s’ha tornat a refer. Sortosament, aquest primer cop d’estat va fracassar i es va tancar Hitler a la presó. També va ser en aquest moment a on va néixer el partit nazi. Durant aquest cop d’estat fallit van morir 4 policies i uns quants nazis. Es va jutjar i tancar a Hitler, però mai va arribar a complir la condemna i durant la seva estada a la presó va ser quan va començar a  escriure el seu asquerós llibre (Mein Kämpf). Mai va arribar a complir la condemna i ja saber, desgraciadament, què va passar (https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercer_Reich). Quan va arribar Hitler al poder, les restes dels 20 morts durant el fallit cop d’estat van ser considerats màrtirs nacionals i se’ls hi va fer construir un panell a prop d’Odeonplatz, el 1933. També hi van posar els noms dels 4 policies i els ciutadans, quan passaven per allí, havien de fer la salutació nazi davant de la placa (custodiada per policies que vigilaven que es fes). Si no ho feien, eren considerats traïdors, se’ls interrogava i se’ls enviava al camp de Dachaus. Hi havia gent, però, que per no haver de passar per davant, tombaven per un carrer, el Carrer dels Tramposos  i anaven llavors a Odeonplatz. Els policies, veient que hi havia gent que feia marrada, ho van notificar i llavors van posar un membre de paisà de la Gestapo al carrer. Si veia sovint a gent que feia la trampa, els denunciava i acabaven també a Dachaus (http://en.wikipedia.org/wiki/Dachau_concentration_camp) . Actualment, en aquest carrer hi queda una franja a terra, símbol del camí que volien fer els que no volien fer la salutació nazi.
(La fotografia correspon a la franja que recorda per on passava la gent pel carrer dels tramposos)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol