Involució


Suposo que són els aires de primavera que em fan estar més sensible i atenta que mai... Em vénen moltes ganes de retrobar-me amb els llocs de la meva infantesa i de la meva adolescència, tornar-hi a congenir com ho havia fet fa uns anys. Passejar per camins i dreceres perduts en els viaranys de la meva memòria, recuperar paisatges oblidats i que continuen intactes, mentre que d'altres estan totalment canviats. Embaladir-me amb elements que fins no fa gaire em passaven totalment desaparcebuts. Temps de canvi, temps de rebrotar com feia anys que no ho feia, temps de tornar-me a fondre amb la meva terra i amb el meu passat. I que per molts anys ho pugui continuar fent, que la vida em continuiï fent aquest regal!
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís