Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
17 famílies són les que han demanat l'ensenyament en castellà del seus fills i filles. I per culpa d'aquesta gent de mires tancades, que no veuen que aprendre és sumar i fer-se més ric en tots els sentits, ens haurem de fotre tots, segons la justícia. Però no, ja n'hi ha prou d'ajupir el cap. Segons el TSJC, si una única família ho demana, el mestre o la mestra haurà de canviar d'idioma i fer tota la classe en la llengua de Cervantes. Això ja passa de mides. Cada dia ens collen més curt, ens volen anorrear i és el moment de la desobediència i la insubmissió. I a aquestes 17 famílies, amb tot el respecte del món, precisament, el que elles no tenen, els hi diria que s'haurien d'integrar i sumar, i sinó, fotre el camp! El català a l'escola, ara i sempre!
Comentaris